Braille de totxos

Tenc un amic que ha llegit el que significa la Copa Amèrica en un especiabraille fet de totxos. Veureu: unes setmanes abans de saber-se que, el 2007, València serà la seu d'aquesta famosa (popular, és una altra cosa) regata, el meu amic festejava un petit apartament (aproximadament 60 metres quadrats) al final de la platja de la Malvarosa. El bloc era nou de trinca i hi quedaven bastants habitatges sense vendre. Els 110.000 euros que en demanaven eren un entrebanc a l'alegria de la decisió. En els dies que meditava possibilitats i arreplegava coratge i suport bancari, els qui ens humiliaren, com a palmesans, amb una desbancada anticipada, atorgaven l'organització a«millor port de la Mediterrània» (mentre no ho desmenteixi el senyor Matas, el seu ambaixador). Quan es decidí a ser propietari d'una hipoteca vitalícia amb dret d'usdefruit del petit apartament, s'encaminà, encoratjat, cap a l'oficina de venda. Amables sí que ho varen ser, i no estalviaren temps per mostrar-li panells i projeccions d'ordinador de les anomenades 3D, però d'una nova promoció a començar el 2005 i a un preu, actual, de 150.000 euros. Ara sabeu, si no sabíeu (jo crec que sí), qui i per què interessa un esdeveniment com aquest. Com quasi tot en la españaquevabien, l'especulació immobiliària és l'objectiu final i gairebé únic. Heu sentit a dir si després del 2007 València tendrà ciutadans més preparats per fer front a les noves tecnologies, per posar un exemple, o s'hi hauran instal·lat indústries capdavanteres que incrementin la competitivitat de les exportacions, per posar-ne un altre. No; només que es construiran no sé quantes coses i hi haurà alegria econòmica capaç d'incrementar el consum intern. Fantàstic. Amb aquests factors, la construcció i el consum intern, es fan països com el nostre. Per fer-los com els de la vella Europa es necessiten indústries competitives i personal qualificat. Però el president Aznar dóna lliçons d'economia i creixement per allà on va, convençut com està que ja no hi serà quan les «prehistòriques» economies d'Alemanya o França ressorgeixin, enfortides, de l'actual moment d'ajustament.