Durant la campanya electoral el Partit Popular se va cansar de dir que si guanyava promouria el bilingüisme. Quan se l'atacava amb l'argument que el bilingüisme significaria una pèrdua de terreny per la llengua més febla, és a dir, la nostra, els seus dirigents responien que no volien anar contra el català, sinó que estaven en contra de qualsevol tipus d'imposició. Fins i tot filaven més prim: deien que el que ells qualificaven d'imposicions, és a dir, l'exigència d'un cert nivell de català als funcionaris, la utilització de la llengua pròpia com a llengua vehicular de l'ensenyament... no servia per atreure nous parlants, ans al contrari, creava rebuig entre els castellanoparlants. Segons ells la normalització lingüística arribaria pel convenciment, per fer del català una llengua atractiva capaç de provocar adhesions entre els no catalanoparlants.

La gent neta d'esperit, aquella que creu en la màxima que diu que tothom és innocent mentre no es demostri la seva culpabilitat, va interpretar que el que farien els populars seria, per una part no exigir el coneixement ni l'ús del català a ningú, però per l'altra, multiplicar les accions destinades a ensenyar la nostra llengua als que no la coneixen i a potenciar-ne l'ús social. Això, emperò, duu molta de feina. S'han de mantenir i millorar els mitjans de comunicació en català i, naturalment crear-ne de nous, tant públics com privats, s'han d'obrir nous centres d'autoaprenentatge, s'han de fer molts més cursos de llengua destinats a aquells que no la saben, s'han de signar convenis amb empreses i entitats per tal d'aidar-los en el seu procés de normalització, s'han de fer campanyes publicitàries per despertar les ganes de saber català als que no en saben i fomentar-ne l'ús entre els que el dominen, s'ha de subvencionar la retolació en la nostra llengua...

És evident que totes aquestes coses no es poden fer amb pocs doblers. Calen un bon grapat de caramulls de milers d'euros per poder fer arribar tota aqueixa feinada a bon port. Així que era d'esperar un increment ben gros del pressupost de la Direcció General de Política Lingüística, el manteniment de totes les accions de foment «no impositiu» de l'anterior executiu i la presentació d'una altra tanda d'idees per desenvolupar durant aquesta legislatura.

Idò no. Resulta que, en lloc d'apujar-lo, l'han abaixat un trenta-tres per cent. I si hi afegim que tot i la minva, augmenten la partida de personal, ja podeu veure quina promoció podran fer del coneixement i l'ús de la nostra llengua!

Es confirma, per tant, el que ja ens temíem els malpensats: el Partit Popular se'n refot del català i dels drets lingüístics dels qui el parlam. No fa comptes moure un dit per la llengua pròpia de les Illes Balears, deroga els decrets que el defensaven i no ofereix cap alternativa ni una. Això sí, sembla que no eliminarà la Direcció General de Política Lingüística, fins i tot hi afegirà personal i/o els augmentarà el sou. Però, que els farà fer durant la jornada laboral? Tertúlia? I si és així, l'hauran de fer en català o podrà ser bilingüe?