A poc a poc anam coneixent més detalls del model audiovisual del Govern del PP. De moment el que ens aporta és: liquidació de Som Ràdio, «reestructuració» de Ràdio Jove, incorporació del castellà a la televisió de Calvià (presumpte embrió de l'autonòmica), reducció dràstica de les ajudes a les publicacions en català i passes cada vegada més ràpides i intenses cap a la televisió autonòmica en bilingüe que en cosa d'un any i busques ha d'estar funcionant. D'una primera lectura se'n conclou l'evidència que l'aposta per deixar clar que el catalanisme no va amb aquest Govern és intensa i sense complexos. Se pot deduir també, implícitament, que l'Executiu deu pensar que els mitjans de comunicació en català són per definició catalanistes i, per tant, des de la seva forma de veure les coses, deu considerar-los com adversaris ideològics i, potencialment, un perill polític. Com manco presència social tenguin, manco capacitat d'influència política tendran. Així que a intentar anorrear-los s'ha dit.

Si se dóna per bo que aquest és el bessó del model i se fixa la qüestió en el que serà el més important, la televisió autonòmica, la lògica de l'actuació de l'Executiu du necessàriament que (com ja és segur) aquest buc insígnia mediàtic governamental apostarà pel bilingüisme però, a més, haurà d'aconseguir ser una referència social, la qual cosa vol dir tenir audiència significativa. Perquè és l'única manera de ser un efectiu instrument polític (com són totes). De cap manera pot esperar, el Govern, que simplement fent la televisió autonòmica ja tendrà assolits els objectius: l'ideològic i el polític. No ho pot esperar per una raó fonamental: perquè l'audiència illenca és, en «prime time», majoritàriament per a l'oferta madrilenya (TVE-1, Tele 5, Antena 3, i molt per sota les de pagament). La resta, que s'avalua en torn del 10% o poc més, se la reparteixen TV-3, Canal 9 i les locals. És en aquest últim segment on sap que s'ha d'instal·lar la seva tele per, primer de tot, liquidar la competència més petita i, llavors, intentar competir amb les madrilenyes. Com fan tots els governs que tenen televisió.

I què fan? Tots ells sense excepció, justament pel valor polític i ideològic que cada televisió té pel partit governamental, són molt gelosos del seu territori televisiu. Per exemple, a Catalunya CiU ha evitat sempre que Canal 9 tengui una recepció normalitzada, no fos que l'enemic li entri a casa. És lògic. L'aparell polític de cada autonomia s'aboca en favor de la seva televisió, posant totes les traves possibles a les altres que podrien aspirar a entrar en el seu territori. Ho fan totes. No se pot esperar que la balear sigui l'excepció. Seria ridícul.

Emmarcada així la qüestió tenim: voluntat no catalanista de tot el model, aspiració d'una televisió per a control polític i com a referència social no catalanista, i l'evidència que tot govern que té una tele pròpia intenta que cap altra se li fiqui dins ca seva. Pareix bastant clar que, si el raonament fos correcte, la futura televisió autonòmica balear hauria de tenir com a objectiu primer neutralitzar, com fos, la competència directa de les altres autonòmiques que se reben a Balears i assumir, d'una o d'altra manera, les locals. Això últim no és gaire problema. Però no basta. Per assolir el mínim èxit que la faci rendible (ideològicament i políticament), la televisió balear requeriria d'anul·lar o complementar-se a Canal 9 i TV3. El complement amb Canal 9 és factible perquè hi ha sintonia política (PP) i ideològica (no catalanisme). Amb TV 3, ni una cosa ni l'altra, és més, és i representa (catalanisme) allò que no vol el PP per a Balears. Així que és a aquesta a la qual se li haurien de posar tots els impediments possibles, de manera que la recepció no fos, diguem-ne, universal com ara: una simple ocupació de freqüència, repetidors insulars i locals en mans d'institucions del PP... hi ha moltes maneres per aconseguir-ho. Des d'una anàlisi de lògica política del Govern, TV 3 ha de ser un objectiu a batre, per a l'èxit de la futura televisió autonòmica balear.

Impossible, que passi? De moment ERC ja ha manifestat, a Barcelona, la convicció que així passarà. I rumors semblants d'origen difús se succeeixen cada cop amb més intensitat i freqüència. Possiblement depengui en part de les eleccions d'avui i de les generals, però no pareix, per simple lògica política, res desbaratat.