Grans temes o grans paraules
Com més i més fort criden Espanya, uns, Euskadi, els altres (i podria seguir, però ara els toca a aquests), més convençut estic que els aterra la pregunta quina Espanya o quin Euskadi, i amb la cridòria que provoquen s'asseguren no haver-la de sentir ni, molt manco, de contestar. Saps que se n'estalvien de qüestions quan s'atrinxeren rere paraules tan grosses i etèries, a la vegada. Amb aquestes magnituds, parlar de precarietat i sinistralitat laboral, bimbolla immobiliària, vergonyosa manca de cooperació amb el Tercer Món, seguretat ciutadana, garanties de l'estat del benestar, etc. esdevenint foteses a debatre en segona ronda, una vegada aconseguida «Espanya, Espanya» o «Euskadi, Euskadi». Cert que hi ha diferències, les coneixem i no crec necessari fer públics actes de patriotisme o de fe, com vos estimeu definir-los. Però cal reconèixer que hi ha unes formes en les quals ambdós s'hi troben bé i, sobretot, convençuts de rentabilitzar-les. A curt termini, es necessiten, perquè l'enfrontament, la definició clara de l'enemic, simplifica els missatges i multiplica, en aquesta penosa simplificació, l'univers dels probables receptors del mínim comú. Sembla mentida que un recurs tan antic, com el de l'enemic extern, encara funcioni i amb tanta efectivitat.
També a Opinió
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- L'’ambaixador cultural’ nomenat pel PP de Cort diu «que le follen a España»
- L’STEI denuncia que la Conselleria d’Educació amaga informació sobre ràtios i quotes
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.