Que no era simple tàctica electoral, se podia imaginar. Si en quedaven dubtes, la roda de premsa de fa tres setmanes de Rosa Estaràs i Manuel Jaén Palacios les esvaí. I dimecres passat va ser el mateix Jaume Matas, en el seu discurs d'investidura, qui ho reafirmà amb orgull. Farà del liberalisme lingüístic sant i senya del seu Govern. Tant se val qui siguin les persones que s'encarreguin d'executar el programa, tant a Educació com a Cultura com, si n'hi ha, a la Firecció General de Política Lingüística. Tal com estan les coses, i com les du, el que val és el que diu el president. I parlà clar i llampant, sobre el tema, en el discurs. Sense ambigüitats, ni evasives ni tampoc eufemismes. Al contrari: amb claredat, contundència i orgull. Ho paga, recordar què i com ho va dir. Parlava del gran principi ideològic que impulsarà tota acció del seu Govern, el liberalisme. Se referia a la necessitat que la llibertat sigui present a tots els racons de la vida social i econòmica balear: «la llibertat és un principi sacrosant per a un demòcrata liberal», i afegí: «no poden quedar zones d'excepció a la llibertat». Acabava de parlar d'economia, i per l'estructura del discurs era evident el que venia: «per això el PP ha plantejat i aconseguit rompre el pacte de silenci (oficial, polític) que no existeix a la realitat social» sobre l'idioma. I seguí amb l'esperat, amb una contundència que no pot deixar cap ombra de dubte: «no se pot imposar cap llengua; no se pot violentar la llibertat (d'elecció de centre i lingüística); no se pot obviar la realitat sociolingüística...» i a partir d'aquests principis anuncià que faria, efectivament, del bilingüisme castellà-català principi rector del seu Govern. El català, emperò («per ventura no ens referim al mateix -digué a l'oposició- quan parlam de llengua pròpia») no ha de ser l'estàndard («unitat sí, però no homogeneïtat»), sinó que el que s'ha de preservar i impulsar són «les formes pròpies: el mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc». I, finalment, el toc d'orgull per la victòria aconseguida en les urnes amb aquesta bandera: «ha estat, és, la primera vegada que surt en el debat polític aquesta qüestió, i es bo que sigui així...» És un canvi profund del matisme. En la seva primera presidència (1996-1999) optà per allò que qualcú definí en aquest diari com el «centrisme lingüístic», és a dir situar-se en una mena de posició equidistant entre el que ell en deia els extrems: els anticatalà per una banda i els només català per una altra. Ara fa una passa més i eleva a la condició de normalitat allò que és normal a la societat i arracona, per òbvia deducció, el que deu considerar «anormal» o com a mínim fora de la normalitat social: la pretensió de canviar l'estat de la realitat sociolingüística balear per afavorir el català. No l'atacarà formalment, però, és clar, res no farà per impulsar-lo («no se pot imposar...»). És una situació completament nova a la història autonòmica balear. S'hi podrà estar o no d'acord, però no hi ha dubte que té raó Matas quan treu pit per haver aconseguit la victòria amb aquesta bandera. Mai cap partit amb opció de poder no s'hi havia atrevit. Ell sí, i ha guanyat per majoria absoluta en una de les eleccions en què més gent ha votat i, a més, sobre el cens més gran que hi ha hagut mai d'ençà de les primeres eleccions i, per tant, se sent, i la té, amb tota la legitimitat social per fer-ho. És, des d'aquest punt de vista, que qualcú batejava el 25 de maig com l'inici d'una nova època política. Per bé o per mal res no tornarà a ser igual. La clara posició victoriosa sobre política lingüística de Matas i del PP rebenta tot el consens entre partits polítics que hi havia sobre la qüestió des de fa més d'un quart de segle. De res ja no val aquesta tradició, que Matas qualificà de «pacte de silenci». Hem iniciat una nova època. La del liberalisme lingüístic, que evidentment no és liberalisme (que consisteix a igualar drets i situacions de fet perquè tothom sigui lliure per igual, perquè si no és pur conservadorisme) sinó que, més aviat, és la primera concreció d'una nova política per a l'idioma que, com qualificà encertadament el portaveu del PSM Pere Sampol, és «el darwinisme lingüístic».