A les competicions, esportives i laborals (oposicions) o de qualsevol altra naturalesa, hi sol haver un moment crucial. El punt crític. El tall. Si se'l passa, s'obre el futur. Si no, a tornar-ho intentar en una altra ocasió, a la qual si no s'ha après de les errades comeses quan s'ha fracassat doncs el resultat serà el mateix. En la vida político-electoral hi ha quelcom semblant. Si s'observen els resultats a Mallorca (que pel seu pes demogràfic i polític és tant com dir de Balears) de vint anys d'història autonòmica (1983-2003) així se veu clarament. Hi ha un tall. El tall. El de 1991. Res, a partir d'aquell moment, ja ha tornat a ser com havia estat abans.
L'any 1983 el bloc conservador o, si se vol, de centre-dreta, PP-UM, aconseguia una rotunda victòria, el 51'7% dels vots vàlids, basada en la fortalesa del PP (34'3%) i la vigorosa irrupció d'UM (18'4%). L'any 1987 sembla entrar en crisi, baixant al 45'7%, el pitjor percentatge que ha obtengut mai, a causa de la caiguda d'UM (obté el 10'9%) impossible de contrarrestar pel PP (34'8%) que manté posicions. El bloc esquerrà, PSOE-PSM, el 1983 entrava amb el 41% del vot vàlid (amb PCE-EU, que no va tenir representació, era un 2'5% més) i al cap de quatre anys no aconseguia rendibilitzar la caiguda conservadora, ja que també baixava: un 37'6% (39'9% si s'hi suma PCE-EU), i en lògica correspondència els dos partits, per separat, mantenien semblant comportament (PSOE del 34'5% al 31'7%, i PSM del 6'5% al 5'9%). El nacionalisme, per la seva banda, PSM-UM, el 1983 no traduïa la seva força electoral, 24'9%, en rendiment polític per la política d'aliances, i al cap d'una legislatura veien disminuir molt el seu suport, baixant al 16'8%, degut a l'esfonsament d'UM i la caiguda del PSM. Així, el 1987 pareixia marcar una tendència: progressiva igualació dreta-esquerra i decadència nacionalista.
L'any 1991 el bloc conservador s'uní en la coalició PP-UM. L'èxit va ser rotund, 47'5%. No tant per sí mateix com perquè bloc d'esquerra entrava en col·lapse: 37'5% (amb PCE-EU, 40%) i en el nacionalisme el PSM, 8'2%, no s'enlairava aprofitant que UM ja no era oferta en aquest camp. El bloc conservador invertia l'aparent tendència de 1987. Deu punts de diferència sobre l'esquerra amb representació i quasi quaranta sobre el nacionalisme no aliat. Va ser el tall. A partir d'aleshores les victòries conservadores tendiren cap a l'hegemonia. El 1995, tot i que, després, els partits que el formen divergiren políticament en els pactes, el centre-dreta tornava superar (com el 1983) la majoria absoluta de sufragis, 50'1 per cent, (PP, 44'5%; UM, 6'5%), mentre l'esquerra no passava d'un 42'5 per cent, ja que l'increment del PSM (13'4%) i l'entrada a les institucions d'EU (6'4%) serviren de poc a causa de la caiguda socialista (22'7%); per la seva banda el nacionalisme semblava unir-se en un bloc que recuperava esplendor passat, 19'9%. Els pactes de l'esquerra amb UM en el Consell justificats per capgirar la tendència en realitat la intensificaren: el 1999 el bloc de centre-dreta s'enlairava al 53'3% (PP 44'3% i UM 9%) baixant un poc l'esquerra fins el 41'4 per cent (PSOE, 23%; PSM, 13'4% i EU 5'9%), mentrestant el nacionalisme, 22'4 per cent, no entrava falca entre els altres blocs. Després de quatre anys més de pactes UM-esquerra, el 2003 la tendència ha quedat reafirmada per elevació màxima de la supremacia conservadora: 54'2 per cent (PP, 45%; UM, 9'2%), enfront d'una esquerra que torna a les febleses històriques ja que ni conjuntament, 40'9 per cent, ni per separat (PSOE, 26'4%; PSM, 9% i EU, 5'5%) pot competir amb els conservadors, mentre que el nacionalisme registra, 18'2 per cent, clara tendència de declivi.
Està clar, doncs, que el 1991 va representar un tall en l'evolució políticoelectoral mallorquina. El perquè és bo de veure. Perquè PSOE, PSM i EU se tiraren posteriorment (1995 i 1999) en mans d'UM renunciant a aixamplar el seu espai natural d'esquerra mentre que el nacionalisme no ha quallat com a espai amb entitat per rompre la dialèctica esquerra-dreta i la conseqüència de la grevíssima errada ha estat la vista el passat 25 de maig. D'una segona errada d'aquesta magnitud, el tall seria definitiu. Si és que no ho va ser el de 1991.
