La setmana que ve eGOB participarà en la Fira d'Entitats del festivaIsladecanta (Poliesportiu de Sant Ferran, 4 i 5 de juliol) per celebrar els seus primers 30 anys d'existència. I, per desgràcia, tancarà aquest cicle de tres dècades amb un govern hereu del que el va veure néixer. La proporció de 26 anys de dreta a 4 de menys dreta no respon a la realitat històrica d'aquest país; idò, si ampliam el temps d'anàlisi, els 4 anys de quasi esquerra són una costant inamovible mentre els 26 s'incrementen fins a l'infinit. Amb aquests antecedents, no és casualitat celebrar aniversaris sempre sota el mateix signe de govern. Tot «normal», aleshores. Però enguany hi ha una excepció perquè la normalitat ens acaba de caure al damunt i, amb la caiguda, encara tossim de la polseguera. I al GOB, aquest moviment ciutadà que ha sabut articular les demandes d'una part important de la societat, els macolins de l'esbucada els toca de prop. Potser, a la dificultat permanent d'explicar els objectius de la seva lluita, ara se li afegeix la incomprensió que provoca la voluntat de visualitzar la seva independència sense voler saber d'estratègies electorals ni de tàctiques partidistes. Potser. I potser que la seva independència no necessitàs mostrar-se edificant el mur de la vergonya urbanística al davant deConsolat de Mar en plena campanya electoral o que, fins i tot, provocàs més dubtes que reconeixements sobre les autèntiques intencions. Potser. Sigui com sigui, ni la seva independència necessitava manifestar-se, ni la seva manifestació obrirà dubtes permanents sobre els objectius i la lluita per aconseguir-los. Permanents, no, però d'haver-ne, n'hi ha. I no només en membres ofesos del govern vençut o persones properes a l'excepció històrica, també en la mateixa Junta Directiva té detractors. Detractors per la forma, pel moment escollit i, això és el que costarà més d'entendre, perquè la mateixa Directiva no n'estava assabentada.I si hem de parlar d'oposició, hi ha males llengües que no aturen de llençar malicioses informacions sobre egrup socialista a l'Ajuntament de Palma. A la que vos explicava l'altre dia sobre unes negociacions amb els guanyadors per aconseguir avantatges econòmics a canvi de fluixesa en la tasca opositora -com si, en la nostra història hi hagués antecedents d'una oposició dura i, el que és més important, amb projecció socia-, ara li han afegit un vergonyós «cambalache» sobre la possibilitat de gaudir de cotxe oficial-oficiós pel cap de l'oposició. Com ja vaig dir l'altre dia, només l'actuació diària pot anul·lar aquest enfiloi de maledicències que només serveixen per enfonsar -més encara- la moral dels votants i l'autoestima dels votats. És un joc perillós, realment, perquè tampoc té unes línies clares i definides de fins on i per on ha de passar una oposició en un municipi d'aquestes trossades.