Alguna cosa està canviant a la base de la societat del Principat de Catalunya.

Sembla que la societat civil d'aquella terra germana està despertant de la seva llarga letargia en la qual caigué a finals de la dècada dels vuitanta i en la qual romangué durant els noranta. El pujolisme s'encarregà de les dosis necessàries de cloroform.

Són ja massa símptomes i massa realitats com per parlar només d'anècdotes o de fets puntuals.

La massiva resposta als actes de rebuig a la celebració del dia de les forces armades espanyoles i de les reunions del Banc Mundial (suspesa) i dels primers ministres i caps d'Estat de la Unió Europea, es podien veure des del prisma de les respostes puntuals... Ens negam, però, a aplicar el mateix sedàs a les manifestacions multitudinàries, originals, efectistes, exemplars i persistents contra l'agressió militar a Iraq que s'han produït arreu del país, però d'una manera especial a Barcelona, autèntica capital mundial de la Pau. Però a tot això cal sumar-hi que durant el 2002 i el que duim de 2003, s'han produït fets que demostren una consolidació de l'aposta pel canvi i per la reactivació de la societat civil.

Parlarem dels dos casos més sonats: les eleccions a les presidències de l'Omnium Cultural i del Futbol Club Barcelona.

No es pot oblidar que es tracta de dues de les entitats amb més associats dels Països Catalans i ambdós casos presenten moltes similituds:

- Les dues entitats havien tocat fons abans dels processos electorals que les han duit a la total renovació.

- El procés de renovació no ha resultat fàcil, ha estat ple de vicissituds i prou traumàtic.

- Tant a l'Omnium com al Barça, han guanyat les candidatures més renovadores, les que apostaven més clarament pel canvi i, atenció, les més allunyades del poder polític.

- En ambdós casos els candidats renovadors han hagut de salvar molts esculls, entre els quals l'enfrontament amb els poders fàctics.

- Les persones que han encapçalat els projectes renovadors a les entitats més representatives de la societat del Principat són joves, però amb una gran preparació i amb una trajectòria prou coneguda i important.

Es tracta doncs de la visualització d'un canvi que probablement feia molts anys que es covava a la base social d'aquestes entitats en particular i del conjunt de la societat en general. Un canvi social que, probablement, sigui el preludi d'un canvi polític que es començarà a concretar a partir de la propera tardor a les eleccions autonòmiques.

Sigui com sigui, els canvis produïts en la societat civil del Principat aquests darrers mesos, i que aquí hem personalitzat, d'alguna manera, en el nou president de l'Omnium Cultural, Jordi Porta, i en el nou president del FC Barcelona, Joan Laporta, representen una onada d'aire fresc i un il·lusionador impuls a l'esperit crític i dinàmic que ha de tenir la societat civil organitzada. I també, almenys per a un servidor, representen un factor il·lusionador, en el sentit que, quan sembla tot perdut, quan sembla que cal abandonar tota esperança, apareix la regeneració. I no ho deim només amb el convenciment que el cas del Barça i el de Balears presentin moltes similituds i que siguem a punt de tornar veure assegut a la banqueta del Consolat de Mar Van Gaal (aquí també hi ha qui diu que ha «canviat»).

«Abans de l'aurora tot és obscur», diuen els irlandesos.

La porta comença a obrir-se als canvis.

A l'esperança.