La derrota de l'esquerra als passats comicis de maig ha d'obrir un seriós procés de reflexió en el si de les files progressistes sobre com treballar a partir d'ara i com poder articular una alternativa a llarg termini. No és senzill fer-ho, perquè les conclusions empíriques dels darrers lustres de política autonòmica serveixen ja de molt poc. El discurs progressita ha viscut durant vint anys dels inalienables pilars de la defensa del territori i la llengua. Però ho ha fet enmig d'una societat desestructurada. Quan Cañellas era president no hi havia un empresariat turístic unit i convençut que havia d'erigir-se en classe dirigent. Enmig d'aquesta descohesió, el PP, que anava a lloure, protagonitzà un enfilall d'escàndols que acabaren amb Cañellas i determinaren l'arribada del Pacte de Progrés al poder. La «sorpresa» ha vingut ara. Una decisió del Pacte, l'ecotaxa, ha soldat els empresaris i els ha fet actuar per primer cop de manera decidida, contundent i unívoca. I aquí estan els resultats. El futur teòric i analític de l'esquerra balear passa per consensuar el seu model amb el dels empresaris més lúcids i menys depredadors del territori, i per la recerca d'una nova majoria social compromesa, culta i dialogant. Cal aprendre, i molt, de la praxis del partit demòcrata nord-americà. I sobretot no fer infantilisme antiempresarial.