El llenguatge no és neutral

Només ho volem deixar escrit aquí, a efectes de recordatori.
De la mateixa manera que el periodista tria un fet d'entre uns quants i el converteix en notícia, cadascú de nosaltres tria i utilitza un llenguatge que, en si mateix, ens identifica i defineix i, indirectament, parla de la nostra ideologia i de la nostra visió del món.

Pens que, desgraciadament, és pertinent escriure aquestes obvietats, perquè vivim immersos en una sorda batalla politicomediàtica en la qual els contendents es dediquen a pervertir una vegada i una altra el llenguatge, les paraules i el seu significat.

Fa uns anys, el llenguatge militant era reservat als articles d'opinió, i en la informació només en feien ús els mitjans de comunicació més extremistes tipus El Alcázar o Nuevo Rumbo. Ara, la immensa majoria de mitjans de comunicació, incloses les agències de notícies (i d'aquesta aigua en bevem tots) han assimilat aquest llenguatge i parlen com El Alcázar (que, lògicament ha desaparegut per innecessari).

No es consideri aquest article cap primera pedra. Ni els que ens hi miram una mica estam lliures de culpa. Però crec que val la pena reflexionar-hi i, sobretot, no deixar-nos enganyar. Els poderosos tenen els mitjans de comunicació per fer-nos arribar el seu missatge. Nosaltres tenim la possibilitat de no creure'ns tot allò que ens diguin, i l'obligació de defensar l'aplicació exacta del llenguatge si no volem morir lapidats de mentides.

Anomenem les coses pel seu nom i no ens deixem manipular ni arrossegar per la calumnia fàcil. Si transigim amb això haurem perdut una important batalla.

Quan algú, per exemple, es refereix a aquesta terra com a «regió»; està fent una tria, quan un militant d'un partit espanyolista es refereix a si mateix com a «no nacionalista» és un impostor; quan un defensor de la imposició de la llengua espanyola a llocs on aquesta llengua no és la pròpia defensa la «llibertat de triar» està apuntalant el genocidi impulsat pels seus antecessors; quan algú acusa un nacionalista defensiu de nazi està falsejant la història i preparant el terreny als neonazis.

Cal anar amb compte amb tota la propaganda mediàtica tipus «neteja etnica de baixa intensitat», perquè, com bé saben tots aquests aprenents de Gobbels, «una mentida repetida moltes vegades, esdevé veritat».

És clar que entre aquests Gobbels de baixa intensitat (cerebral), en podem trobar algun que conserva cert pudor a l'hora d'utilitzar segons quins termes contra l'enemic. Per exemple el bufó de la cort espanyola, Alfonso Ussía, a qui, per cert, el cantant i també poeta, Joaquín Sabina en el seu recomanable llibre de poesia Ciento Volando, li dedica un sonet antològic del qual el primer quartet intraduïble diu: «¿Ramplón? ¿no es esa la autobiografia de un comemierdas a un borbón pegado? ¿ordinaria? su lengua de lenguado, y cursi... ¿no es sinonimo de Ussía?»
Sabina remata la seva venjança rimada, per tota una sèrie d'insults que li havia dedicat l'ajuntaparaules major del regne dels veïns, amb un darrer tercet també digne de reproducció: «Comprendo que se esconda tras su abuelo viéndome derrochar (sirvase fría) la gracia que no quiso darle el cielo.»
Doncs, a allò que anàvem: el tal Ussía ja escrivia en un article publicat al diari ABC el 4 de juliol de l'any 2000, que «anomenar feixistes als assassins de la ETA no fa més que col·laborar amb la confusió i en la ignorància».

I amb això cal fer-li cas, perquè el senyor Ussía de feixisme en sap molt.