Ho va dir l'àcid, intel·ligent i brillant orador Damià (Ferrà) Pons quan era diputat a l'aleshores conseller de Cultura, Bartomeu Rotger, el qual s'havia qualificat a si mateix com un «tècnic» per justificar el no deixar el càrrec quan abandonà UM i passà al PP: «vostè és un tècnic, sí... però d'automanteniment». En aquells temps tots érem encara massa ingenus. I feliços, segurament. Contra el PP tot era més senzill. Blanc o negre. Si una cosa ha permès el Pacte de Progrés és demostrar que res no és el que pareix, ningú no vol parèixer el que és, i que al cap i a la fi de tot hi ha per tot. I avui sabem que l'ofici de tècnic d'automanteniment és el més comú (qui no ho és?) entre els dirigents de tots els partits polítics i aspirants a liders «cívics». Però com que deuen pensar que reconèixer-se professionalment queda lleig, doncs s'inventen coartades i excuses ideològiques de tota mena i condició per seguir mantenint el trast a plaça perquè seguesqui donant les garrofes. Tot això del 29 d'octubre de 1977, la que fou suposadament la Diada per l'Autogovern, que ara la societat funcionarial vol reivindicar a través de la recuperació d'aquella bubota, n'és la prova més recent i patètica de l'existència d'aquests neo-professionals inconfessos.

Aquella Diada, de la qual ara se'n compliran vint-i-cinc anys, va ser com la làpida que se posà a les aspiraciones d'autogovern dels que la pensaren. Un enorme fracàs. La debilitat d'aquest sector ideològic i polític, auspiciat per una micro-elit social que abans no tacava dempeus en terra i ara toca de mans al compte corrent, l'ha posada de manifest més d'una vegada el que fou un dels activistes més coneguts d'aleshores, Antoni Serra. En una entrevista, concedida el 1995, acabava amb el mite amb poques paraules, venint a dir que el principal error va ser que des de la feblesa se va permetre aigualir la reivindicació i deixar-ne el protagonisme a una part d'UCD (avui UM) i al PSOE (avui amb l'afegit de PSIB), els quals s'hi apuntaren per raons tàctiques electorals, degut a la mescla d'ingenuïtat i incapacitat del PSI (avui PSM) que se pensava que en el carrer trobaria en el que les urnes no li donvaren, l'actitud de l'Obra Cultural Balear (avui amb l'afegit de Autogovern Televisiu Ben Entès) que ja aleshores pretenia ser el que ja no era, i la bona voluntat i ingenuïtat d'aquells que sempre són pantalla (com ho va ser Josep Maria Llompart aquell dia) per justificar el que no volen justificar els que els manegen; i tot acabà com acabà. Que bàsicament és com acaba sempre. Amb la victòria d'aquells que si bé no creuen en els que altres diuen defensar (l'AP d'aleshores avui PP, amb la majoria del que era l'UCD) tenen almanco l'honradesa i valentia de dir-ho: no enganen. Un quart de segle després, la història no se repeteix, però sí l'esperpent. L'altre dia poguérem veure el retorn dels morts vivents: una reunió a la seu de l'OCB d'una minoria dels convocats per presumptament tornar fer qualque exercici espiritual, o vudú, per reivindicar l'animeta del 29 d'octubre de 1977. Els cadàvers allà on millor estan és cremats o enterrats. Si no, fan molta pudor. Aquest, no és l'excepció.

De la reunió aquesta poguérem veure'n la foto (què faria aquesta genteta si no s'hagués inventat la fotografia? existirien?) del president de l'OCB que no té inconvenint a intentar carregar-se una televisió pública mallorquina en català, i els representants polítics del PSIB que no dubten a seguir les consignes de Madrid per carregar-se la Lototrot, d'EU que cedeix gestió autòctona a una fundació externa, el PSM que fa el que Pujol mana... tots ells demanant «autogovern».

Sí, els mateixos que duen quasi ja quatre anys fent allò que és precisament tot el contrari (i no ho diu un servidor, sinó Damià Pons, conseller del govern, i del PSM) com és que per interessos d'un sol partit ultra-minoritari (UM, òbviament també a la foto, faltaria més) se carreguen la unitat política balear a més glòria d'un insòlit i suïcida insularisme mallorquinoide que, al cap i a la fi, el que fa és enfeblir com mai l'autogovern. Talment fa 25 anys. Tècnics que amb presumpta ideologia, que no és més que l'excusa, pretenent amagar l'únic interès vertader que els anima: l'automanteniment.