Ho va dir l'àcid, intel·ligent i brillant orador Damià (Ferrà)
Pons quan era diputat a l'aleshores conseller de Cultura, Bartomeu
Rotger, el qual s'havia qualificat a si mateix com un «tècnic» per
justificar el no deixar el càrrec quan abandonà UM i passà al PP:
«vostè és un tècnic, sí... però d'automanteniment». En aquells
temps tots érem encara massa ingenus. I feliços, segurament. Contra
el PP tot era més senzill. Blanc o negre. Si una cosa ha permès el
Pacte de Progrés és demostrar que res no és el que pareix, ningú no
vol parèixer el que és, i que al cap i a la fi de tot hi ha per
tot. I avui sabem que l'ofici de tècnic d'automanteniment és el més
comú (qui no ho és?) entre els dirigents de tots els partits
polítics i aspirants a liders «cívics». Però com que deuen pensar
que reconèixer-se professionalment queda lleig, doncs s'inventen
coartades i excuses ideològiques de tota mena i condició per seguir
mantenint el trast a plaça perquè seguesqui donant les garrofes.
Tot això del 29 d'octubre de 1977, la que fou suposadament la Diada
per l'Autogovern, que ara la societat funcionarial vol reivindicar
a través de la recuperació d'aquella bubota, n'és la prova més
recent i patètica de l'existència d'aquests neo-professionals
inconfessos.
Aquella Diada, de la qual ara se'n compliran vint-i-cinc anys,
va ser com la làpida que se posà a les aspiraciones d'autogovern
dels que la pensaren. Un enorme fracàs. La debilitat d'aquest
sector ideològic i polític, auspiciat per una micro-elit social que
abans no tacava dempeus en terra i ara toca de mans al compte
corrent, l'ha posada de manifest més d'una vegada el que fou un
dels activistes més coneguts d'aleshores, Antoni Serra. En una
entrevista, concedida el 1995, acabava amb el mite amb poques
paraules, venint a dir que el principal error va ser que des de la
feblesa se va permetre aigualir la reivindicació i deixar-ne el
protagonisme a una part d'UCD (avui UM) i al PSOE (avui amb
l'afegit de PSIB), els quals s'hi apuntaren per raons tàctiques
electorals, degut a la mescla d'ingenuïtat i incapacitat del PSI
(avui PSM) que se pensava que en el carrer trobaria en el que les
urnes no li donvaren, l'actitud de l'Obra Cultural Balear (avui amb
l'afegit de Autogovern Televisiu Ben Entès) que ja aleshores
pretenia ser el que ja no era, i la bona voluntat i ingenuïtat
d'aquells que sempre són pantalla (com ho va ser Josep Maria
Llompart aquell dia) per justificar el que no volen justificar els
que els manegen; i tot acabà com acabà. Que bàsicament és com acaba
sempre. Amb la victòria d'aquells que si bé no creuen en els que
altres diuen defensar (l'AP d'aleshores avui PP, amb la majoria del
que era l'UCD) tenen almanco l'honradesa i valentia de dir-ho: no
enganen. Un quart de segle després, la història no se repeteix,
però sí l'esperpent. L'altre dia poguérem veure el retorn dels
morts vivents: una reunió a la seu de l'OCB d'una minoria dels
convocats per presumptament tornar fer qualque exercici espiritual,
o vudú, per reivindicar l'animeta del 29 d'octubre de 1977. Els
cadàvers allà on millor estan és cremats o enterrats. Si no, fan
molta pudor. Aquest, no és l'excepció.
De la reunió aquesta poguérem veure'n la foto (què faria aquesta
genteta si no s'hagués inventat la fotografia? existirien?) del
president de l'OCB que no té inconvenint a intentar carregar-se una
televisió pública mallorquina en català, i els representants
polítics del PSIB que no dubten a seguir les consignes de Madrid
per carregar-se la Lototrot, d'EU que cedeix gestió autòctona a una
fundació externa, el PSM que fa el que Pujol mana... tots ells
demanant «autogovern».
Sí, els mateixos que duen quasi ja quatre anys fent allò que és
precisament tot el contrari (i no ho diu un servidor, sinó Damià
Pons, conseller del govern, i del PSM) com és que per interessos
d'un sol partit ultra-minoritari (UM, òbviament també a la foto,
faltaria més) se carreguen la unitat política balear a més glòria
d'un insòlit i suïcida insularisme mallorquinoide que, al cap i a
la fi, el que fa és enfeblir com mai l'autogovern. Talment fa 25
anys. Tècnics que amb presumpta ideologia, que no és més que
l'excusa, pretenent amagar l'únic interès vertader que els anima:
l'automanteniment.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.