Que n'és de subjectiva la política. Segons destacats membres del PP, la litúrgia de dissabte serví per comprovar el bon estat del partit, les forces i les ganes de fer feina de tothom perquè el senyor Matas sigui, per primera vegada, president electe d'aquestes illes. No tenc cap motiu per dubtar que diuen la veritat, la seva veritat. He de reconèixer que jo som de naturalesa més dubtosa "mu mare diria que sempre he de trobar ossos en el lleu" i no veig tan normal un 40% d'abstenció ni que els eufòrics parlaments finals, els únics amb claus electorals, fossin seguits per molt menys de la meitat dels congressistes. Això, per parlar de dades quantitatives, suposadament objectivables, que si he de fer referència a qualque mirada de complicitat i mitja conya de més d'un element d'aquest collage de l'Executiva, em diran que veig ballumes i que qui té ganes d'ous sommia truites. Idò, a les xifres em remet; que ni enyor més ous que aquells on se'm deixi escriure en llibertat, ni m'exciten les truites fetes per cuiners que canvien de menú segons va el mercat.

Ara bé, si una alternança en el govern (positiva sempre, segons el propi ministre quasi candidat) ha de posar el poder polític en mans d'aquells que en la informació i en l'opinió hi veuen el principal perill per als seus interessos, haurem de començar a preocupar-nos una altra vegada.

Sobre les claus electorals que es poden destil·lar del discurs del quasi candidat i de qualcunes de les intervencions en el congrés (tant en directe com en diferit), crec que em quedaren clars quins seran els dos eixos: que l'economia té prioritat a l'ecologia i que s'ha iniciat el procés de valencianització cultural o, per recuperar la nomenclatura adient a l'època on ens volen tornar, la victòria del búnquer ensaïmada, versió balear del tristament famós búnquer barraqueta. Quan un vídeo-arenga conté l'enaltiment de creixements econòmics al voltant del 7%, és que qualcú s'ha tornat boig o ha perdut totes les manies i, per conquerir el Consolat de Mar, justifica hipotecar el futur de tots. Si, tot seguit, el ministre de Medi Ambient parla de l'economia com a mesura del grau de conservació i tots els seus fan messions per omplir les illes de dessaladores, autopistes, ports esportius i platges regenerades, és que han decidit, voluntàriament, situar-se al costat dels que especulen i fan negoci amb el patrimoni natural de tots i ens concedeixen el privilegi de participar-hi; això sí, cobrant els sous més baixos que a la mitjana de l'Estat. Però tot això només deuen ser manies meves i no interessen a aquells que no els preocupa «satisfer determinades terminals mediàtiques» i que s'estimen més «oblidar l'opinió publicada», especialment aquella escrita en mitjans «de voluntats manifestament comprades»...