No entenc com aquests dos entranyables pobles de Mallorca no han saltat a l'actualitat estatal, o fins i tot europea. No entenc com aquestes dues poblacions no s'han fet famoses i els seus noms no sonen dins el cap dels ciutadans espanyols, si més no, en la mateixa mesura amb què ho fan Zaldibia, Portugalete o Lizarra.

De veritat, no puc comprendre com no s'han incorporat al debat politicomilitar que dia sí, dia també, omple cada tertúlia radiofònica, cada discussió de bar i cada discurs de l'ínclit president dels espanyols.

No puc assimilar com és possible que cap jutge, o fiscal, o delegada del govern espanyol o la guerrilla paraperiodística no ha actuat d'ofici. No em cap al cap com és possible que el món segueixi rodant, que Bush s'obsessioni amb Saddam, que Arafat encara no s'hagi pronunciat, que el Mallorca continuï entrenant, que vostè segueixi llegint i que jo persisteixi a escriure.

No hi trob cap explicació que a les intercanviables tertúlies de les no diferents emissores de ràdio d'àmbit i obediència estatal, tota la col·lecció d'histèrics, histriònics i eixordadors tertulians, no repeteixen, entre lladruc i lladruc, els noms, entretallats pel seu visceralisme vomitiu, que resumeixen tota la infàmia mundial, tota la còlera de la terra, tota la vergonya de la humanitat. Els noms d'aquests pobles trampa, d'aquesta ignomínia irredempta: Alaró i Maria de la Salut. Maria de la Salut i Alaró.

No me'n puc avenir que no hi hagi hagut ningú que hagi desafiat obertament el senyor Aznar i li hagi demanat, com va fer fa una setmana el coordinador estatal de comunicació del PP, Rafael Hernando, que «renunciï al suport polític de formacions com el PSM, que defensa una formació de caire mafiós», o li exigeixi que «prengui clarament una posició davant aquestes actuacions dels seus socis polítics» i l'adverteixi que «no valen les posicions tàctiques per mantenir"se al poder ja sigui en alguns ajuntaments i institucions amb ERC o a les Balears, en el govern regional». No és hora que qualcú li reclami al senyor Aznar, com va fer el senyor Hernando amb José Luis Zapatero, «claredat, coherència i ruptura amb aquells que donen suport al braç polític d'ETA».

És que ningú li tirarà en carà al líder suprem del PP, com va fer el seu enviat al País Basc, Jaime Mayor Oreja, amb el PSOE, governar a dos municipis amb «un partit que dóna suport (sic!) a Batasuna». No pensa afirmar ningú en veu alta i clara que això «és increïble» i afegir rotundament que és «una barbaritat»?

Com així la central de l'espionatge espanyol no ha filtrat puntualment les reunions entre membres de les dues formacions polítiques que governen aquests municipis a l'edició per Catalunya del diari ABC (per cert, dirigida per Valentí Puig, un col·laborador de la revista que el mateix rotatiu ficava dins «l'entramat batasú a Catalunya»)?

Per què els grans mestres de la democràcia, segons ells mateixos (malgrat que no tenguin cap mania a finançar amb cabals públics la Fundació Francisco Franco) no hi diuen res als pactes entre el PP i el PSM a Alaró i Maria de la Salut?

O és que estan disposats a enviar"se carros i carretons, segons expressió del seu secretari general a Mallorca, per tal de tocar poder?