La memòria és la força. La memòria és l'eina que ens condueix cap a una comunitat d'éssers lliures. No l'han poguda destruir mai, ni esclafant, ni trocejant, ni executant. La memòria és la mare del jo col·lectiu, per això es posen com nins d'uè quan s'apel·la a ella. Allà on s'aconsegueix destruir la memòria, els pobles es converteixen en ramats d'ovelles. Durant segles, varen mantenir el nostre poble analfabet en la nostra llengua i sovint també "no fos cosa" en la seva. Així es feren els senyors d'una suposada veritat absoluta que ha fracassat. Així podien enviar analfabets enganyats a posar el coll com a xotets a Cuba, a les Filipines, al Gururugú o a Annual, en nom de les restes del naufragi del seu imperi. I part d'aquell ramat condemnat a la desmemòria, per fugir de la fam, també emigrava allà on podia, deixant enrere les arrels ja arrabassades. Però el jo comú és tossut. La llengua sense suport escrit i la ferma convicció de mantenir viu el fet diferencial i autoafirmatiu es varen mantenir generació rere generació. I ara els qui foren detentadors del dogma i marcaren les pautes de conducta a aquella colla d'ignorants, veuen com la història, convertida en eina imprescindible de les actuals generacions de balears, més preparats i amb un nord definit, els passa per damunt. I recorren a les armes més ximples i estentisses: intenten negar perquè ja no tenen arguments per autoafirmar-se davant el seu propi poble. Qui nega de manera obsessiva i visceral enalteix la seva víctima. És un honor i un gust riure amb les pessigolles dels qui intenten frenar i embullar el camí de la recuperació de l'autoconsciència col·lectiva. Perquè allò essencial és entendre que el camí iniciat fa set-cents anys pels pares fundadors no s'aturarà. Que la memòria és la mesura a partir de la qual l'home conquereix i construeix el seu futur compartit. Que l'obra iniciada pels avantpassats, basada a mantenir la personalitat vencent humiliacions i menyspreus, no serà inútil ni esborrada. Que el seu patiment és ara llavor i qualque dia es convertirà en fèrtil tasca acabada. El país es construirà en homenatge als qui ja no hi són i als que vindran. D'ells serà el mèrit, nostre l'orgull. I parafrassejant el gran Petrarca: el combat no serà llarg. I el coratge racional s'imposarà a la fúria cega. Perquè l'antiga valentia subsisteix en el cor dels homes lliures.