A pesar de tot, encara és molt prest per saber si l'actual batle
de Palma ocuparà un lloc en la memòria popular. Si no fos per
alguns capítols del seu mandat, reuniria els ingredients per
perdre's en l'oblit del poble, sempre tan desagraït. M'inclín a
pensar, però, que, tot i que l'opinió pública sembla haver posat
distància amb l'afer del Bon Sosec, aquesta magnífica i complexa
operació pot ser exhumada en qualsevol moment "periodisme
d'investigació, llibre-reportatge, etc." i, entesa en tota la seva
magnitud, esdevenir l'argument de la memòria per emmarcar la figura
de don Joan.
De fet, és un tema sobre el que alguns periodistes i un
historiador, fins on jo sé, guarden molts de materials que no
m'agradaria que m'afectassin a mi. No s'ha de descartar, per tant,
que el record d'un home que semblava destinat a un oblit daurat
finalment perduri, vinculat a un afer tenebrós "i ja em perdonarà,
des de la seva tomba, monsieur Balzac. Però al marge de si quedarà
i com en la memòria popular, una altra qüestió és com quedarà en la
memòria de les persones que el guardin en la memòria. És ben segur
que hi haurà ciutadans/es que li deuran gratitud, ja que és home
que de vegades ha donat una mà a qui més o menys ho necessitava. La
seva relació amb Bonet de San Pedro ho il·lustraria exemplarment.
D'altres persones, però, el recordaran com el batle que no va voler
fer res per evitar la degradació de la seva qualitat de vida. Avui
l'he tornada a trobar al replà. Té seixanta anys i pico. Havia
comprat aquest pis perquè guaitava a una plaça tranquil·la. Ara, el
seu malson és a quina hora de la matinada podrà clucar els ulls: a
quina hora els gamberros i les motos donaran per acabada la seva
barbàrie quotidiana. Que no la miri ningú com una beneita: a títol
personal i mancomunadament, ha presentat queixes, ha fet
telefonades, ha fet tot allò que humanament pot fer una persona per
aconseguir que la llei l'empari. Res. Diu que, si fos un poc més
jove, canviaria de pis i de barri, però que ara, a la seva edat,
ficar-se en una aventura d'aquestes... Cada dia se la veu més
trista: és la paraula, trista, perquè comprèn que, així com va, la
resta de la seva vida acumularà amargor i ressentiment. Fa passes
visibles de cap a la depressió. Un matrimoni major, també de
l'escala, ja està en tractament. La impotència fa el seu camí
inexorablement en els cossos i les ànimes de les persones. Aquests
veïnats associaran la memòria de don Joan a una vellesa que
esperaven plàcida i que s'ha convertit en un infern. Però això no
altera el somriure fossilitzat de don Joan.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.