En ser demanat quines posicions ha de tenir l'esquerra en aquest món tan canviant, l'intel·lectual Carlos Fuentes contestà, sense dubtar"ho ni un moment: les contràries de la dreta. Això passava fa uns dies a Pollença. Si qualcú s'atreveix a qualificar"ho de boutade, que ens demostri estar a la seva alçada i anirem, gustosos, a escoltar"lo. Mentre, hem d'aguantar com a engominats personatges desfressats amb pell de tècnics no aguanten l'atàvica cridada de l'espècie i es descobreixen com a hàbils polítics que són. Tots els opinadors sobre turisme balear amaguen, davall un enfillall de xifres i una catralada d'anàlisis, la ideologia. I ja és hora de posar"la sobre el taulell sense més embulls. El turisme serà el que l'opció política majoritària a n'aquestes illes vulgui. Qui defensa el contrari, menteix. I amb aquestes coses només es pot mentir de dues maneres: amb coneixement, perquè per estratègia convé amagar que rere cada model de producció hi ha un substrat ideològic, o amb el desconeixement més absolut de qui es defineix com apolític; que, casualment, sempre és de dretes.
Les illes Balears tenen adscrit un paper en el guió de la dreta española (i en aquest genèric s'hi pot incloure el PSOE de Felipe González): recaptar divises (l'euro ha canviat aquesta escena), augmentar el PIB mitjà de l'Estat, aportar imposts en una balança desmesuradament desfavorable a les illes i recol·locar els excedents de mà d'obra que la injusta economia d'altres llocs no pot assumir. Quan no interpretam aquest paper amb diligència, apareixen tècnics, directors i, fins i tot, tramoistes per a dir"nos que no és això, que els desfiguram el seu guió. Poc els importa si dormim o no, si ens hem hagut d'empenyorar les propietats de la padrina per a l'atrezzo (aquesta és una altra, l'atrezzo el posam nosaltres, obligats a fer, a més, de productors), si el ritme és inaguantable i no durarem molt així... Però ara van esvalotats perquè hem decidit que ho posam tot nosaltres, com sempre, però també volem triar l'equip director. No els agrada, ens reboten xifres apocal·líptiques, exciten els secundaris i membres del cor, que belen com a endimoniats, i pretenen amotinar la platea. Al davant d'aquesta «moguda» només hi ha lloc per a la reafirmació que el guió és nostre, però des de la tranquil·litat i la fermesa. Qualitats excepcionals per aquests indrets.
El darrer corista pegant colzades per sortir a escena és el senyor Bauçà. Fa previsions negatives per als anys vinents des de l'autoritat que li atorga "segons pròpies paraules, dites en un ple de Cort" haver tengut més d'una dotzena d'empreses, de les quals, la «millor gestionada» ha estat la Funerària Municipal (sic). Esperarem que, en un altre rampell de sinceritat, declari qui l'aficà en les llistes. Llavonces, el discurs adquirirà coherència.
