La família reial navegant pels litorals de Mallorca; la família Aznar"Botella reclosa a Menorca; la família de la faràndula universal campant, estrafolària, per Eivissa; entretant, ens cau a sobre de tots plegats un sol indòmit que esquerda les pedres i ofega el desori estrident de les cigales boscanes. Ergo: l'estiu ha començat en els nostres rodals, notòriament.
L'espectacle ja és aquí. La música sona, la festa ja pot arrencar de debò, ara sí! La ferum de l'estiu balear satura els carrers, les platges, les terrasses, les aigües de litoral, les nits i les matinades, els hotels i els càmpings, les carreteres, les botigues de «souvenirs». El paradís balear ha partit a prendre aquella fesomia de basar cridaner de multituds, en què tot es ven i es compra. Vull dir en què tothom s'afanya a fer l'agost, d'una forma o altra: o bé per omplir el calaix o bé per donar"se a la vessa pagada. Fins ara, durant l'anomenada temporada mitjana, tot havia estat prolongar els ecos d'hivern, és a dir, els comentaris tremendistes d'alentiment de la nostra economia i del creixement, els habituals arrabassa"pells entre polítics a compte de l'hecatombe de l'ecotaxa, la vèrbola sistemàtica per entintar el paper premsa, les polèmiques mediàtiques mil vegades traginades, les guerres feréstegues en els tribunals pels mapaus, bitels i fernández"terressos i els demés afers habituals de la política, i les vagues laborals, més o menys generals. Ara, però, tot açò s'ha acabat. La veritable vaga general del país comença en aquest instant precís en què la monarquia la tenim situada a l'illa gran, el poder executiu ho ha fet a la menor, i la cort que els paparazzi empaiten s'ha disposat pels volts de les Pitiüses. Hem entrat, en efecte, en la treva indefectible de l'agost, en la rauxa hiperbòlica, en l'enorme cucanya d'estiu. Amb perspectiva de menorquí "no en puc aspirar a altra, benentès", us contaré que la rauxa dels Aznar, enguany, ha escollit el cau camperol de Son Camaró, una raconada rural amagadíssima en un replec sobre el barranc de Son Fideu, a la banda de migjorn en el terme de Ferreries. No us penseu, Son Camaró no és pas una finca d'anomenada, ni posseeix una casa soberga del més tòpic gust colonial anglès. Més aviat la propietat "avui en mans d'anglesos", era un modestíssim predi de 39 quarteres no especialment productiu, agrícolament parlant "vull dir que cap pagès mai no s'hi ha fet ric. Havia romàs alguns anys sense ser explotat a penes. El 1956 conegué una embranzida, quan el va comprar un home molt popular, en Pepe des Llogaret, dedicat a l'horticultura "i a la glosa i la poesia! Hi va plantar cinc-cents arbres de fruita, però a ran d'un accident amb un motocultor, se'l vengué. Aleshores entrà de bell nou en una certa decadència agrícola, conservant, però, els seus trets més purs, és a dir, més austers de la ruralia menorquina. Vingué després la febre turística "o sigui l'especulació immobiliària", i Son Camaró fou reformat de debò, piscina inclosa. El vell safareig i les aigües de reg per a la fruita, donaren pas indefectiblement a la piscina per a estiuejants, i, en definitiva, a la moderna hidràulica per hidratar els cossos bruns dels hostes d'estiu. Fou llavors que els serveis de la Presidència del Govern "de Madrid, sobreentès" s'hi fixaren, en Son Camaró, per a la família Aznar. I així, avui, la pagesia no encertaria a reconèixer aquell indret, perquè hi han bolcat la Moncloa entera, a més dels inquilins, és clar: dos controls de seguretat al llarg del camí; un destacament de la Guàrdia Civil; una escuderia de motos i vehicles tot terreny; equips de submarinisme; escortes; dos equips generadors d'energia; sofisticada maquinària de telecomunicacions; un servei de vigilància nocturna per infrarojos. Què no exclamaria en Pepe des Llogaret si alcés el cap, i comprovés en què han vingut a parar els cinc-cents arbres de fruita que hi posà! És la taumatúrgia de la nova indústria de l'estiu.
