Conqueridor

La psicologia d'Aznar és única. Li demanen per la seva successió i contesta «no toca», volen saber quan farà remodelació de Govern i contesta que «no és el moment». En conten una altra d'ell: Jaume Matas li hauria dit que s'estimaria més continuar a Madrid i no ser candidat a la presidència de les Balears. I Aznar li hauria contestat que el va fer ministre «precisament» perquè després pugui aspirar a governar el Consolat de la Mar, insinuant-li que si fos d'una altra manera no seria allà on és. I el que val per a Matas també serveix per altres membres del seu gabinet. Té un sentit tan centralista i territorialista del poder que es pensa que qui ocupa cartera a Madrid té garantida la seva promoció a qualsevol indret de l'Estat. També és el cas de Piqué, d'Arenas i de Rajoy (en el futur), com a mínim. El problema és que l'experiència sortí per la culata l'any passat amb Mayor Oreja i Euskadi. Però no es desvia ni un mil·límetre. A les Balears els populars esperen l'arribada del seu líder per a començar a fer precampanya. Però «no toca». Es farà després de la remodelació del Govern el setembre. «Tocarà» a l'octubre. I fins a aquell moment a esperar. La visió de conqueridor que té Aznar, amb les seves forces en el cor de la Meseta esperant el moment per conquerir terres arreu de la pell de brau com en els temps del Cid, té tots els seus amb la boca badada.