El Tribunal Constitucional ha donat recentment llum verda a l'aplicació parcial de dues lleis que afecten la pràctica totalitat dels empresaris de les Balears: la de comerç i l'ecotaxa. Però mentre que la primera s'ha convertit en un èxit per a la vipresidència del Govern (la seva promotora), la segona és un veritable drama per a la presidència. Quina és la diferència? La Llei de comerç és fruit de la negociació amb l'amplíssima xarxa de la petita empresa illenca. Beneficia moltíssims i perjudica uns pocs (les grans superfícies), que en cap cas no aniran a un enfrontament directe amb els petits. És una contradicció ben resolta: la Llei de comerç té el suport directe del subjecte més nombrós afectat per aquesta normativa. I l'ecotaxa? Aquí la tesi i l'antítesi són aigua i oli. Antich i el seu conseller Alomar forçaren l'aprovació sense haver consensuat res amb el subjecte afectat (els hotelers). És una mesura popular, que ha fet córrer rius de tinta, però radicalment asintètica. Antich i Alomar (com també Munar i la resta del Pacte), es pensaven que la llei quedaria embarrancada a Madrid per pressions d'Aznar. Així, culparien el PP de no poder fer-la realitat. Però era una jugada equivocada, perquè Madrid no és en aquest cas la premissa major. Els socialistes recordaven les iniciatives «victimistes» de Cañellas que el Govern González esbucava. Però Cañellas no se cercava enemics a dins, sinó tot el contrari. Sabia que per negar Madrid i autoafirmar-se no podia fer res contra l'estructura econòmica balear. I ara, deixant aplicar la llei, a Madrid han posat l'ham a Antich. El Consolat no tan sols no pot fer victimisme, sinó que té la lleonera a la porta. L'ecotaxa és un drama perquè és una contradicció mal calculada i mal resolta.