S'Estanyol

Sense dubte, és un racó que res té a veure amb el parc temàtic de ciment en què s'ha convertit bona part de la costa balear, amb aquells enfilois de souvenirs i bars cutres amb cadires de plàstic a la terrassa, on un neó impresentable castiga la vista i un «ticketer» ens dóna un paperet que ens convida a la «happy hour» per beure a bon preu.

Com vos podeu imaginar, aquesta joia no ha passat per alt als eficaços depredadors. De fet, alguna urbanització ha caigut a la zona, però el que de moment no han aconseguit és ampliar el Club Nàutic. Una operació que seria mortal per la zona, i que seria la garantia perfecta per a començar a ficar mà de bon de veres a s'Estanyol.

La gent de s'Estanyol es pot dividir en tres grups. Un bon nombre de veïns, contrària a l'ampliació del Club Nàutic i a la pèrdua de tots els encants, un parell de bones persones que han posat la cara per una campanya de publicitat a favor de l'ampliació, i els depredadors de torn que han manipulat aquesta gent. Supòs que haureu vist algun d'aquests anuncis, intentant simular notícies. Publireportatges on un grapat de gent de la zona anuncia els enormes beneficis del projecte, que «donaria molta feina». No puc oblidar el mecànic d'embarcacions, al qui feren dir que a més port, més barques per arreglar. Realment una idea maquiavèlica que diu molt poc a favor dels promotors de l'ampliació, i que ens diu molt a tots del que pretenen aquests promotors, tan preocupats perquè la gent local tengui feina. Que no passin tanta pena. Que cerquin feina a la gent a un altre lloc, que aquí ja fa molts anys que ens n'han cercada.

Voldria que s'Estanyol aguantàs l'envestida dels especuladors, però si no ho fa, com a mínim m'agradaria veure la cara del mecànic que desitja l'ampliació del Club Nàutic, quan un «ticketer» li ompli el portal de paperassa, i la llum del neó «Biergarten s'Estanyol» li entri per la finestra.