Franquisme

A principis del 1968 quatre alts càrrecs de l'aleshores omnipotent Ministerio de Información y Turismo que comandava amb mà de ferro Manuel Fraga Iribarne es reuniren per aconseguir un objectiu: guanyar el Festival d'Eurovisión. A Europa hi havia vents de canvi i volien projectar una imatge «progre» de l'Espanya de Franco, i designaren un jove cantant en català, Joan Manuel Serrat. Però Serrat es negà a cantar en castellà. L'eliminaren i designaren Massiel, que guanyà el festival poc abans que a París esclatàs la revolució de maig. Mentre Europa bullia amb crits revolucionaris, l'Estat espanyol cantava el «La, la, la» i es creia el rei del continent. L'èxit fou total. Els anys següents el règim es bolcà en el festival, ja desprestigiat a Europa. Les cançonetes substituïen els anhels de transformació. I en aquell context el Ministerio s'inventà el programa Pasaporte a Dublín, un concurs popular per designar la cançó guanyadora del 1971. Era l'any del judici de Burgos. Però la massa amorfa de ciutadans alienats pel franquisme cantava al ritme de Karina.