Ala, ja hem superat amb èxit un altre Dia de les Illes Balears que, entre tant de canapé gratuït i copa de franc, és tot una epopeia. La menjua és l'únic fil conductor de tots els actes institucionals. Bé, la menjua i la vanitat; i d'aquesta n'hi ha un catàleg inabastable en una sola foguera. Des de la vanitat en la vestimenta, que provoca provincians concursos de despeses supèrflues, convenientment gratificades per les pàgines roses dels mitjans (totes menys la d'esqueles, i aquesta columna no n'és una), fins a la vanitat dels oficiants, amb perversos discursos que s'aprofiten del reclam del posterior tiberi.
Amb l'excusa de la feina, vaig aconseguir arribar misses dites al repartiment de medalles, i no ho dic amb conya. Així i tot, confés que duia el discurs del senyor Antich "és un dir, que sigui seu" après, idò l'havien repartit urbi et orbe per l'espai virtual d'Internet. I vénga reivindicar i vénga fer apologia d'una balearitat que no existeix ni en holograma; però tots semblen creure's el joc i mouen les fitxes aliens a la inexistència de taulell. Un detall novedós: entre els jugadors cada vegada s'hi veuen més homes d'uniforme, com si la milícia tengués ordres de la superioritat perquè facin com si es creguessin això de les autonomies.
D'entre les remors, dues benintencionades. La primera, el cartell oficial del Dia, aquell de les quatre mans (quatre illes, quatre partits "i tots de la banda dreta", quatre pidolaries, quatre el que vulgueu) és un altre dels plagis als quals ens han avesat per aquestes latituds de creatius sense creativitat. Segons diuen, aquest pretès taulell de joc fet amb quatre mans dretes (el detall és important) és una transliteració il·lustrada d'un anunci d'un cotxe italià. Sigui el que sigui, aquest joc impossible de quatre mans dretes té el significat difícil, com a mínim.
L'altra de les benintencionades remors afecta el xalet del senyor Borràs. Si ningú s'ha atrevit encara a alçar el dit acusador de la il·legalitat i no és cap exclusiva la procedència professional del conseller ni l'adscripció ideològica a l'altra riba del que seria un partit verd, què significa el renouer muntat? Que qualcú li té ganes; i a qui, dels que duen cotxe oficial, no? Que només és un avís innocent, sense possible transcendència legal, perquè els uemites s'assagin el que els espera si no participen de la pinotxetada? Qui ho sap?
Sigui el que sigui, el president Morales aprofità l'esdeveniment per demostrar que el president del Parlament no és neutral, ni tan sols fidel als que el votaren. Olé!
