Avui que celebram la diada d'un país, quatre illes i cap himne que les uneixi, ni que s'ensenyi a les escoles, és un bon moment per reflexionar sobre la que podria armar Maria Antònia Munar el pròxim 12 de Setembre, Diada de Mallorca, si és capaç de convertir en un èxit popular la versió de La Balanguera cantada per Chenoa, una al·lota dels voltants del Camp Redó nascuda a l'Argentina i que s'ha integrat dins la nostra societat aprenent català i que s'ha mostrat orgullosa de la seva condició de mallorquina. Molts de joves castellanoparlants es miren en el seu mirall i qui sap si tenen més ganes de sentir-se ciutadans de primera d'aquest país que molts que presumeixen d'ésser-ho. La Balanguera emociona molt a tots els que la coneixen, però són majoria els que no la saben cantar o, simplement, n'ignoren l'existència. Amb Chenoa s'acabaria aquesta vergonya i, a més, podria ser el gran reclam per convertir la diada de Munar en un veritable èxit popular, i a vuit mesos de les eleccions! Per què una cantant de música lleugera no pot fer nacionalisme? Per què una filla de la immigració no pot popularitzar el bell cant d'Alcover i Vives? Als himnes els fan els pobles. I el Consell Insular hi pot posar el seu «granet» d'arena. Bastaria que editàs el disc compacte i li donàs un bon llançament. S'haurien imaginat mai els nacionalistes d'aquesta terra veure el Camp Redó cantant en català i, a més, La Balanguera? El cant arribaria també així a Menorca i a Eivissa. I tal volta, qualque dia, tinguem una Diada de Balears amb himne. Un himne integrador i de tots.