El trasllat i engabiament de presos d'Al Qaeda a la base militar de Guantánamo i la parafernàlia mediàtica amb què s'anuncia aquesta mesura als Estats Units i arreu del món és el primer acte de com enfoquen la Casa Blanca i el Pentàgon la seva «guerra antiterrorista a escala mundial». Perquè aquesta és la veritable advertència que fan els ianquis, dirigida als partidaris de Bin Laden allà es trobin: «Mirau què passarà a qui n'agafem». En part, és lògica aquesta reacció, ja que la ferida del desastre de les Torres Bessones es torbarà molt a cicatritzar. També hem de pensar que els ianquis encara estan embarcats en una guerra a l'Afganistan que ha merescut un esforç molt important "i caríssim" de la seva maquinària bèl·lica. Però aquests arguments no basten a l'hora de comprovar com els drets humans no es respecten per part del poble que, dos segles llargs enrere, fou el primer que els posà en pràctica. La humanitat no es pot permetre el luxe d'entrar en el tercer mil·lenni amb la sospita que la primera potència mundial està muntant gairebé un camp d'extermini, encara que sigui per a terroristes. A més, aquesta mesura pot ser contraproduent i ser llavor de nous fanatismes. Lliçons com la del Vietnam no queden tan enfora. És cert que Bush necessita donar als seus sensació de seguretat, que s'havia perdut en els darrers mesos. És cert també que ha de continuar la seva lluita per intentar evitar nous atacs suïcides. Però una mica més d'humanitat amb els empresonats potenciaria els seu posicionament en lloc de desprestigiar-lo. No podem iniciar la travessia del segle XXI sota la teoria del Gran Garrot. Per aquest camí, la inseguretat, tard o d'hora, tornarà.