Els que em coneixen saben que no som gaire afecionat al futbol.
Això no significa que no tengui un cert interès en els resultats
d'alguns equips i que sovint els dilluns consulti la taula de
classificació de les pàgines d'esports del Diari de Balears per
veure quins han estat els resultats del diumenge del Campos, el
Mallorca i el Barça i assabentar-me de quina posició ocupen en cada
moment. Ara bé, cal dir que ho faig més per sentimentalisme que no
per interès en el futbol en si. El Campos és l'equip del meu poble,
i, com a campaner sempre m'ha agradat veure que va bé i m'he
entristit quan ha anat malament. El Mallorca és l'equip de la meva
illa i dins el món del futbol representa, o hauria de representar,
el conjunt dels mallorquins. El Barça, per la seva part, és més que
un club i en l'imaginari col·lectiu, des de fa molts d'anys, és
l'estendard dels Països Catalans dins la lliga espanyola. Aquests
són els motius, i no els estrictament esportius, que me fan
inclinar per aquests clubs i no per uns altres. I pens que, com jo,
n'hi ha d'altres.
El cas del Barça és el més paradigmàtic de tots. Si bé és cert
que el poble li atribueix una càrrega extraesportiva que ell sembla
haver volgut assumir, o almenys no ho ha negat mai, es nodreix de
jugadors d'arreu del món, més que no de catalans, que, a priori
sovint no coneixen la realitat nacional catalana ni els interessa,
sinó que fitxen pel Barça per una pura qüestió de doblers, com si
es tractàss d'un altre club qualsevol. Aquesta dicotomia entre els
jugadors per una part i els socis i simpatitzants per l'altre,
forçat ha de produir fregades de tant en tant. I la veritat és que
és un miracle que no n'hi hagi més.
La darrera ha estat la indignació de l'opinió pública davant les
declaracions de Rivaldo, que s'oposa a un amistós entre la selecció
catalana i la seva pròpia selecció, la brasilera, degut que el
combinat català no és reconegut internacionalment. Em sembla
evident que si Rivaldo hagués sabut què pensa del tema la seva
afecció barcelonina s'ho hauria pensat més de dues vegades abans de
dir unes paraules com aquestes, ja que ha ferit la sensibilitat de
molts dels qui setmana rere setmana acudeixen al Camp Nou a
animar-lo i fer-li mambelletes i, això és encara més greu, dels que
religiosament paguen la seva quota de soci perquè ell pugui cobrar
la seva astronòmica nòmina.
Davant això es fa evident que, per una part, Rivaldo no ha
tengut cap interès a informar-se de com és la ciutat i el país al
qual viu i treballa i, per l'altra, que des del club no se li ha
facilitat gaire la integració. Això em du a pensar si la gent,
nosaltres, no ens hem creat el nostre propi miratge en atribuir al
Barça el títol de representant futboler de la pàtria, sense que el
club s'ho hagi guanyat per ell mateix dia a dia. Veure com els
entrenadors estrangers dels Barça ben aviat fan les rodes de premsa
en castellà i no en diuen ni mu en català, saber que els
entrenaments de la plantilla sovint es fan en espanyol, llegir
declaracions com la de Rivaldo, ... No sé si els dirigents del club
són conscients de la seva responsabilitat en aquests afers, però ho
haurien de ser. O treballen per respondre a la imatge que els
comuns mortals ens feim del club o que declarin públicament que
ells no volen assumir aquest paper i assumeixen davant l'opinió
pública que no són ni volen ser més que un club.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.