L'enreixada a l'esquerra

La compra de Raixa és una passa més de l'enraixament que sotmeten PP-UM al Govern, davant l'actitud autista del PSIB, PSM, EU i Els Verds que mentre aquells dos els deixin seguir ocupant els despatxets, no els importa res, encara que quedin, com és l'habitual, com uns bàmbols. Dels fons de la compra ja se n'ha dit prou. Pura i simple xenofòbia antigermànica, tan cega i miserable que duu a gastar 400 milions de pessetes del Consell, com si aquesta institució no tengués res útil amb què gastar els doblers. La més sincera explicació del maquillatge «raixístic» l'ha donada Antoni Alorda, portaveu del PSM: «L'aportació del Consell és assumible i raonable. Per als mallorquins, és una operació molt important perquè incorporam al patrimoni públic un edifici emblemàtic. Ara caldrà definir-ne els usos». Fixin-se: a) cal definir-ne els usos: o sigui, no se sap per què se compra, b) incorporam al nostre patrimoni: en aquest cas nacional, amb centre de decisió a Madrid, la qual cosa òbviament destrossa el victimisme nacionalista i c) això és raonable: gastar-se 400 milions que els mallorquins no necessitam per res en clavegueram, carreteres, normalització lingüística, política teatral etc. Almanco a Alorda se li ha d'agrair la sinceritat, perquè el «paperillo» de Miquel Àngel Llauger d'EU-Els Verds, i Francina Armengol del PSIB és encara pitjor. Però tot això no és res comparat amb la patètica inutilitat política dels PSIB, PSM, EU i Els Verds. Se deixen enreixar cada vegada més pel sandvitx PP"-UM i són incapaços de fer res per pura covardia. Saben vostès per què el Govern mira cap a una altra banda amb això de Raixa? Per què no tenen ni tan sols la decència de dir en públic el que diuen en privat? Idò molt simple: perquè part de la propietat de Raixa és de l'esposa del conseller de Turisme, Celestí Alomar. Deuen pensar que queda lleig opinar i que millor ni xerrar-ne. I cal dir que aquesta senyora té tot el dret del món a vendre al que és seu al millor postor. Res ni tan sols il·legítim hi ha en la seva decisió. El que políticament resulta increïble és que ahir amb les reunions Matas-Munar, avui amb Raixa, demà amb l'urbanisme, passat demà amb el que sigui, tota l'esquerra sigui tan inútil que no vegi la clara seqüència de fets que se repeteix i que duu a estendre la imatge social que no serveixen per res. L'operació de Raixa és paradigma de la convergència d'interessos en aquest sentit entre PP i UM (sense que això prejutgi l'existència de cap pacte futur que, en qualsevol cas, dependrà dels resultats). Primer s'excita la xenofòbia. Després creen un problema inexistent. Tercera passa, el «resolen», deixant com un inútil el Govern que pareix que no serveix per res. I aquest, increïblement, calla. D'aquí no res se'ns anunciarà el «gran» pacte urbanístic entre PSIB i UM. Novament UM salvant, amb el pacte amb l'esquerra, els grans interessos dels mallorquins i, com sempre, no serà més que una cortina de fum. Fixin-se en el detall: UM, que va entendre que amb les males operacions d'agost no anaven enlloc, comença a aparèixer sempre en positiu en favor dels presumptes interessos mallorquins: ara pactant amb Matas, suara amb Antich, i procura mirar cap a un altra banda quan els dos extrems se barallen (cas de Sa Nostra). Genial.