Se presentava dijous passat a Palma l'anomenada Iniciativa Ciutadana, que se defineix com a aglutinadora de les disperses opcions que s'han vengut a anomenar sota el paraigües d'esquerra alternativa. És a dir, esquerra-esquerra, ecologisme, feminisme i altres opcions més minoritàries. Al crear-se només a Mallorca aquesta Iniciativa, i el nom així ho diu, podria tenir una certa intencionalitat política com a prioritat, més enllà que en pugui tenir d'ideològica, com és ser un element de pressió canalitzada cap a Els Verds perquè acceptin anar amb coalició amb EU. El missatge que se'ls llançaria, així, seria clar. Junts poden recollir tota aquesta esquerra alternativa que podria ser l'embrió d'una renovació ideològica que a través d'aquell instrument polític (la coalició) obtingués prou representació com per pressionar molt més el PSIB en una hipotètica reedició del Pacte governamental. Per separat el risc de no tenir representació és real i, com a mínim, el que ara és aquest embrió necessàriament se dividiria i perdria efectivitat. De tota manera, no pareix que Els Verds de Mallorca (almanco els seus càrrecs públics) estiguin massa necessitats d'empentes per reeditar la coalició amb EU. Políticament, idò, la intencionalitat d'Iniciativa pareix clara. La qüestió està a saber si aquesta Iniciativa de Ciutadans només pretén, com diu, incidir en la confecció de programes i candidatures del 2003, amb els partits que «s'hi incorporin» (que només poden ser dos, òbviament: EU i Els Verds), o bé si opta per anar creant un espai ideològic novedós, i no purament alternatiu. I això sí que ja és bastant més complicat. Perquè una cosa és fer coalicions, que són purament tàctiques, instrumentals, com la d'EU-Els Verds el 1999, i una altra molt diferent enfrontar-se a la tasca d'estructurar ideològicament (i quina part se prioritza) tot aquest ventall d'equerra-esquerra, ecologisme, feminisme, pacifisme i altres alternativismes diversos. Aquest espai ideològic existeix. Però encara no s'ha trobat la fórmula per fer-lo germinar políticament. La mateixa Esquerra Unida, en el seu naixement a tot Espanya, va ser un intent d'això, que posteriorment va ser avortat pel PCE de Julio Anguita, amb el desastre electoral conegut. A Balears, fa l'efecte que podria ser més fàcil la creació política de l'existent ideologia, però per tenir èxit de veres i obtenir representació més àmplia que la que ara té EU-Els Verds, i així poder de veres condicionar molt una futura reedició del Pacte de Progrés, s'hauria d'encertar amb un projecte molt ben definit que socialment sigui percebut com a necessari. I per aquí hi ha el dubte. Aquests tipus d'operacions o estan molt arrelades a les realitats socials de les quals neixen o se queden en operacions de laboratori que, com Esquerra Unida nacional, fracassen irremeiablement. Iniciativa s'autoqualifica, primer de tot, com a opció esquerrana. La pregunta a fer-se, idò, és si la societat balear demanda projectes ideològics i polítics més a l'esquerra del PSIB. Per ventura aquest segell prioritari ha estat una equivocació, salvant naturalment l'obvietat que cadascú se defineix com vol. Fa l'efecte que a l'estructura sociològica balear sí que hi ha una clara demanda de política i ideologia clarament ecologista, però no tant esquerrana. A no ser, cal repetir-ho, que se vulgui quelcom que servesqui, si hi ha sort, per repetir representació. Ara, si se vol un projecte amb ambició de futur, el camp polític i ideològic a conrar no és l'esquerra, a Balears, sinó sobretot l'ecologisme. No se tractaria de triar, sinó de prioritzar. I veient-ho d'aquesta manera, més enllà del que faci Iniciativa i EU, pareix clar que qui a hores d'ara pot donar possibilitat de futur a tota l'operació només són Els Verds. A ells els correspondrà decidir si volen liderar de veres aquesta operació, si opten pel més fàcil com és anar-se diluint dins un projecte conjunt d'esquerres o si, com voldria Joan Buades, opten per anar tots sols.