La campanya de xoc en defensa del català que té en marxa el Govern balear preveu nombroses actuacions, sobretot a les zones de l'Illa on la llengua pròpia ha davallat en les darreres dècades. No obstant això, a aquesta campanya tal volta li manqui l'essencial, el punt que pot marcar la recuperació de la llengua de Ramon Llull. Aquest punt no és un altre que promoure una campanya per convèncer els catalanoparlants perquè emprin «sempre» la seva llengua quan parlin amb castellanoparlants. A més, la campanya hauria d'anar dirigida d'igual manera als bilingües i als monolingües. L'essencial és que els que només parlen castellà han de comprendre que el fet que es dirigeixin a ells en català no és cap menyspreu, sinó tot el contrari: una deferència cap a ells perquè se'ls tracta d'igual a igual. Només d'aquesta manera es fondrà un gel entre ambdues comunitats lingüístiques que durà ja massa dècades. El més fonamental és capir que la democràcia es basa en el respecte a les formes. I la interacció d'ambdues llengues i la tolerància perquè cada ciutadà parli la seva pròpia en totes les converses seria el més fantàstic exercici de democràcia viscut en aquesta terra en molt de temps. Però perquè es trenquin timideses, gels, malentesos i complexos, fa falta una campanya molt intensa i intel·ligent que ho sàpiga explicar a la gent. Aquesta és la veritable gran passa envers la normalització. També és una mesura altament progressista, ja que trenca la perillosa concepció que aquí conviuen dues comunitats diferenciades i separades (les famoses «dues ciutats» de Marx). I que parlar les dues llengues als bars, als comerços i a les places és, purament i simplement, llibertat en la seva màxima expressió.