Budells

Mentre les Avingudes continuen amb l'aparença d'escalèxtric embullat amb xicans i mil ratlles pintades al terra, el batle inaugura el nou pas subterrani, en cotxe, evidentment. I la publicitat més potent de l'EMT és la que explica que els autobusos vells s'envien a països en vies de desenvolupament "una iniciativa lloable, per altra banda; però no es pot deixar de pensar que aquesta és la manera més cabal de no saturar encara més els cementiris de vehicles. Les promeses de fluïdesa a les vies de ciutat toparan una vegada més amb la regla del trànsit no escrita més comprovada del món: com més vehicles pot suportar un carrer o carretera, més n'hi transiten. La qual cosa torna a dur la via al límit. Només cal ficar-se en la via de cintura en hora punta. Barcelona ho va comprovar amb les rondes olímpiques "abans amb la ronda del mig i amb la Diagonal. I Palma ho veurà quan les obres hagin acabat i el trànsit continuï igual d'escleròtic. Llavors serà quan qualque ment privilegiada s'inventarà una altra ampliació, i a torna-hi. Això del trànsit és com el menjar: com més menges, més capacitat dones al teu aparell digestiu. Un bucle vital. Per això per aprimar-te has de passar gana, fins que el cos s'habitua a tenir el just. El transport públic a Ciutat només serà popular si des de les instàncies municipals es crea un nou model, sempre amb la certesa que els primers mesos "primers anys, fins i tot" la resposta serà escassa. Qui no s'arrisca no guanya. Costa deixar el cotxe a casa. Tot i les mesures dissuasives "aquí pràcticament inexistents. I, tal com ha crescut l'àrea metropolitana tàcita en què s'han convertit Palma i els municipis adjacents, el transport públic només serà efectiu si hi ha una entesa entre tots plegats. Sempre, això sí, tenint en compte que els embussos són inevitables: el que no es pot pretendre és eixamplar els budells fins a l'infinit.