L'agost passat s'analitzava en aquesta columna la referència que
havia fet Pere Sampol a la possibilitat d'una «via maltesa» per a
Balears. Aleshores s'expressà, aquí, que per ventura allò podria
significar en un futur més o manco proper que el PSM començàs a fer
una reorientació ideològica molt interessant. Naturalment aquests
tipus de reorientacions mai no són reconegudes. Fins i tot són
negades. Fins que l'evidència s'imposa. No és dolent, això. Al
contrari, s'ha demostrat que aquesta manera de dirigir el partit,
que és segell de la casa gràcies a Mateu Morro, és molt
efectiva.
Després d'aquella referència a l'exemple de Malta, ve ara
l'excursió a Brussel·les per demanar l'autodeterminació. Està clar
que és un brindis al sol sense cap importància. Ara bé, relacionant
les dues coses s'observen curiositats implícites que podrien estar
avalant la idea de fons: el canvi ideològic del PSM. Però com que
segur que això de canvis o reorientacions no els agrada, deixem-ho
en «adaptació». No fos cosa que llavors passi el que sol passar. De
quina adaptació se tracta? D'una molt profunda. Per molt que
l'eurodiputat de Convergència, Pere Esteva, s'hi mostri tan
entusiasmat, la realitat és que ell ja és un cadàver polític. El
futur de CDC és Artur Mas i aquest no en vol ni sentir parlar de
sobiranismes tipus Declaració de Barcelona, i encara molt manco
d'autodeterminacions de cap casta. De fet, els tecnòcrates de CDC
avaluen que el radicalisme nacionalista d'Esteve és, en part, el
responsable d'una deriva que els ha situat en una situació
dolentíssima. La proposta per a la galeria de l'autodeterminació
per a Balears, al marge de País Valencià i Catalunya (per molt que
s'usin referències «païsocatalanistes», se reivindica expressament
només per a Balears) podria implicar un fàctic inici d'allunyament
de la CDC post-Pujol i, el que seria més important i novedós, del
catalanisme que ha caracteritzat el PSM. Ara just fa deu anys el
PSM comença una delicadíssima fase d'allunyament de la radicalitat
esquerrana que sempre havia defensat. El pacte amb CDC que s'inicià
el 1991, discretament, i es concretà el 1994 (desmentit mil vegades
tant a Palma com a Barcelona quan dos periodistes, un mallorquí i
un català, l'avançaren) va permetre, a partir de la negació
reiterada milions de pics que implicàs una moderació o viatge al
centre, un procés que ha acabat amb un PSM que fa una gestió
clarament de centre. Ara, aquests tímids moviments pareixen indicar
els primers símptomes de la segona adaptació: la de la ideologia
nacionalista. Podria ser que significàs l'inici d'empaquetar el
llastre (políticament) catalanista i prepar-se per llançar-lo,
cercant un futur estrictament balearista sempre seguint allò que ha
plantejat Damià Pons i que és una virgueria de la teoria ideològica
i política: la nació sentimental o primera (Mallorca), la nació
cultural (l'àmbit lingüístico-cultural català) i la nació política
(Balears), que és a la qual s'ha de servir i treballar com a
instrument i finalitat alhora. Si l'anàlisi fos correcta, el PSM
estaria iniciant possiblement la segona gran adaptació més
important de la seva història i, també per segon cop, el procés de
canvi més profund d'un partit a Balears. Sens dubte seria producte
de la constatació que el catalanisme polític és impossible que
tengui mai un seguiment important entre els balears i que seguint
per aquest via el fracàs és l'únic futur. Si fos correcta aquesta
percepció (i per ventura no ho és) estaríem davant un fet
paradoxal. El PSM s'adaptaria a allò que el 1976 va dir Josep Melià
i que va fer impossible (entre d'altres raons) la convergència del
PSI amb Unió Autonomista: «El catalanisme no és viable a Balears».
Sempre que aquest procés d'adaptació ideològica se vagi veient,
serà imprescindible pel PSM una adaptació paral·lela: l'orgànica.
Efectivament, la vella aspiració del PSI de ser un partit
d'estructura balear s'imposarà, perquè és evident que l'insularisme
només debilita, quan no directament ofega, les expectatives de
creixement. Al respecte el PSM té unes sigles que li donen el
paraigïes perfecte, com són les del PSI, però així i tot s'endevina
que aquesta fase de l'adaptació balearista no seria gens fàcil.
Veurem què passa, amb tot plegat, però si l'anàlisi no és
incorrecta serà un procés molt interessant d'observar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.