Si fa dues setmanes el desmarcament d'UM de l'esquerra pareixia
una jugada més cosmètica que altra cosa, ara ja la cosa ha superat
els més elementals marges de sentit comú. No se sap què vol
exactament UM, però el que és segur és que amb l'actual situació la
imatge que dóna tant el partit de Munar com tot el Govern en
general, cadascun dels partits que el formen (PSIB, PSM, EU i Els
Verds) i molt especialment el president, Francesc Antich, és
deplorable. UM té tot el dret del món a desmarcar-se de qui vulgui
(com tots els altres). Inclús és probable que al PSIB ja li anàs
bé, un desmarcament tàctic dels nacionalistes de centre que així
podrien anar mossegant, hipotèticament, més vots al PP. Però ara
s'ha desbordat de tal manera que, tot solets, s'han enfangat fins a
les orelles. Encara que tot recuperàs la normalitat, ja no seria
igual que abans. El Pacte és mort, per molt que seguirà governant,
cadascú a la seva. Però ara aquest Pacte els està fent mal, a tots.
El que han aconseguit entre tots, UM perquè començà l'espectacle i
els altres amb les respostes que li han donat, és mostrar una crisi
de confiança total. Han superat el punt que no té marxa endarrere.
No val per res que pretenguin actuar com fa dos anys, amb reunions
que UM vol en exclusiva amb Antich i els altres de tot el Pacte
alhora. Les coses ja no són com eren fa dos anys i ni d'una manera
ni de l'altra això té remei.
Ni UM, ni PSIB, ni PSM, ni EU-Els Verds estan en la mateixa
posició que abans del Pacte de Progrés. Aquest va ser possible per
una raó que al capdavall ha estat també la raó del seu fracàs. El
plantejament que UM és un 50% del Pacte; i tota la resta, l'altre
50% liderat per Antich. Se miri per on se miri, això no ha
funcionat. Si va ser possible fa dos anys i busques va ser perquè
UM va tenir una gran habilitat i perquè al PSIB ja li anava bé,
així. La resta ho acceptà com a mal menor (EU i Els Verds) o com
una humiliació (PSM) que va ser el preu pel poder. Però se va fer.
El marc en el qual se gestà van ser les «urgències històriques»
(per dir-ho amb símil futbolístic) de l'esquerra, que després de 25
anys de perseguir el poder, el tenia al seu abast. Quan l'esquerra
ho va veure tan a prop no va saber actuar amb reflexos i joc en
curt. Precisament el que li sobrava a UM, acostumada a moure's en
els cercles del poder (dels vint anys que complirà l'any que ve,
només manco de tres ha estat allunyada del poder). Però ara les
coses són diferents.
Ara ja no és només el PSM, que se podria sentir humiliat. És
tota l'esquerra. Ja no són, ni se senten, els passarells fàcils
d'enganyar. Potser UM ha jugat a tensar en excés. Potser ara
l'esquerra se sent més forta. Potser... Tant se valen els potser.
El que és la realitat és que el Pacte ha fracassat i l'espectacle
que dóna és deplorablement patètic. Probablement se tornin
conxorxar perquè els despatxos no perillin (que és l'únic interès
que comparteixen) amb converses discretes, sense mitjans de
comunicació. Però el mal ja està fet. Quan se produeix una situació
de desgavell tan intens (i encara que ho neguin la imatge és
aquesta, i la imatge en política, sobretot quan és dolenta, és
fonamental) és aquell que aspira a ser un líder a qui li pertoca
demostrar que té la valentia, capacitat i claredat d'idees per
posar a tothom en el seu lloc. Per això Francesc Antich se l'està
jugant. Si no vol passar per ser una titella més que un president,
o un polític aferrat desesperadament a la cadira, només té un camí.
El mateix que hauria d'haver seguit fa molt de temps. Gairebé des
de la tardor de 1999. Presentar una moció de confiança i que
cadascú prengui la posició que vulgui, però posant ell, que per
això és el president, les condicions. Així, més que amb operacions
«espontànies» de suport social és com se fan els líders vertaders.
I què en sortiria d'una moció de confiança? Vés a saber. Però no hi
ha líder possible amb aquesta imatge de feblesa infinita, de no
saber què fer, d'estar sempre entre l'espasa i la paret. A tot
polític amb aspiració de líder social li arriba el moment de la
veritat: de posar, amb perdó, els dellonses sobre la taula i dir: o
jo o el caos. Si surt bé, líder. Si malament, a casa. Així se fan
els líders. Tots. Vol ser Antich un líder o un delegat d'UM en la
protocol·lària presidència interinsular?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.