Una qüestió ètica

Es fa molt difícil comprendre, des de la llunyania que es pot viure a una illa del Mediterrani on la màxima tensió política és si la princesa acudirà o no al ball amb la granota convertida en príncep, el que està passant aquests dies a Belfast. Insultar i atemorir els alumnes d'un col·legi catòlic i assassinar un adolescent protestant no pot tenir cap mena de justificació. Haro Tecglen, el millor columnista si em permeten la suggerència, parlava fa uns dies de racisme assenyalant que els semites estan alienats per unes religions, dolguts per una història i manejats per uns fanàtics, mentre que els altres, els racistes d'Austràlia són freds i dolents. Seria, sens dubte, agosarat i del tot inexacte fer paral·lelismes entre els conflictes religiosos a Irlanda i Israel. Però ningú em negarà que creure "perquè es tracta d'una qüestió de fe" que la religió i/o la terra està per sobre del dret a la vida és un denominador comú en aquests dos, i molts altres, estats. Desconec quins temes es donen a les escoles de Belfast però m'imagino que després de patir la por i la ràbia al carrer es deu fer costa amunt parlar dins les aules de tolerància, ètica i valors democràtics. Papereta similar deuen tenir els mestres d'Austràlia encara que sempre es pot aprofitar l'actualitat i segur que qualcú ha mostrat als seus alumnes l'equivalència entre un vot d'un ciutadà i la vida dels d'immigrants. I és que més val que et preparin de ben petita perquè sinó quan ja ets gran et converteixes en una persona i, a més a més, sensible i això comença a ser políticament incorrecte. Si hem d'estar preparades pel que vindrà cal que comencem a creure que la nostra raça i religió "en cas de ser atea millor exiliar-te a qualque illa solidària del Pacífic" són les millors i escandalitzar-se dels conflictes d'altri encara que sapiguem que el nostre comportament no superaria la manca absoluta d'ètica demostrada pels altres.