Un servidor és abstemi radical, vull dir que no he tastat mai cap tipus de beguda espiritosa. A un servidor no li agraden les corrides de toros, és més, hi estic en contra, em semblen una pràctica de sadisme gratuït i una batalla desigual entre dues bèsties que es distingeixen només pel nombre de potes sobre les quals es suporten. Un servidor desconeixia fins fa poques hores que existís un esport anomenat sokatira. Es veu que és una espècie de versió d'aquell joc que jugàvem al pati de l'escola o, sobretot, als campaments d'estiu i que, a grans trets, consisteix que dos equips (òbviament amb el mateix nombre d'integrants) estiren una corda cada un cap al seu costat i guanya el que aconsegueix que el combinat contrari passi la línia mitjanera. Després de llegir els diaris d'aquests dos darrers dies, un servidor s'està plantejant canviar radicalment els seus usos i costums. Resulta que l'equip basc de sokatira, que havia guanyat la medalla d'or dels Jocs Mundials Alternatius que es celebren al Japó, va baixar del podi "en una ruda versió d'allò del black power als Jocs Olímpics de Berlín" quan sonava l'himne espanyol i s'hissava la bandera d'aquest país que no senten com a seu els components de l'equip basc. Resulta que hi ha possibilitats que es promogui una denominació d'origen comuna per als vins del Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. La denominació seria la de Països Catalans. Resulta que a Felanitx, des de fa anys, hi ha una penya taurina que és independentista, la renombrada penya El Coso. Serà qüestió de fer un equip de sokatira, anar als toros amb la camiseta d'El Coso i l'estelada i de celebra-ho amb un tassonet de vi dels Països Catalans.