A qualsevol país occidental, desenvolupat, la burgesia ha estat
històricament una referència de progrés. Encara més, ha estat
l'element fonamental de la creació del cos sòcio-polític-econòmic,
i sovint el principal impulsor del desenvolupament artístic i
intel·lectual. Així ha estat almanco en els països que consideram
més propers a nosaltres, moderns, tecnologitzats, liberals i
democràtics. En aquests països és on s'ha produït la creació i el
desenvolupament del principal instrument de progrés de tota la
història de la humanitat, el concepte de llibertat individual
indissolublement unit a la burgesia. Quan la burgesia arriba a
aconseguir el poder polític, desplançant les forces tradicionals
antiindustrials i antievolucionistes, entra en una fase de
degradació i d'involució, cercant l'aniquilació de les forces
organitzades del treball. Però al cap d'un segle (més o manco
després de la Segona Guerra Mundial), ambdues forces arriben a una
mena de pacte bàsic que és l'essència de les societats modernes
europees i nord-americana, en les quals la llibertat individual és
amplificada i assegurada per un conjunt de normes que els ciutadans
se donen a si mateixos i que políticament coneixem com a democràcia
moderna.
Això ha estat, i és així, en els països moderns. A Balears,
precisament, un dels molts plors de les ultraminories
intel·lectualitzades que voldrien que això fos un país ha estat
tradicionalment el de la no-existència d'una burgesia com a
avantguarda i referent de progrés. De fet, si miram el panorama, no
és que només no existesqui cap burgesia així qualificable, sinó que
és, aquest grup sòcio-econòmic que ho podria haver estat, la
principal força involutiva que existeix i que no reconeix els més
mínims comportaments democràtics que a qualsevol país on ha
triomfat el liberalisme burgès reciclat (d'Europa i Estats Units)
són considerats fora de tot dubte, excepte pels grups
antisistema.
Ve a rotlo tota aquesta dissertació perquè el que aquí tenim amb
els principals dirigents del gremialisme hoteler, no és ni més ni
manco que un grup antisistema homologable als okupes de Barcelona,
els kaleborrokeros del País Basc, els àcrates antiglobalitzadors o
qualsevol altre. La diferència és que els d'aquí són rics. Si tenim
en compte que el turisme és, com ho és, la principal font de
riquesa de Balears, qualsevol persona amb un mínim de sentit comú
s'imaginaria que els empresaris organitzats gremialment en aquest
sector són persones amb una certa cultura i uns mínims
comportaments sòcio-polítics-culturals que els fessin honor i no
ens fessin empegueir. Res més lluny de la realitat. No és ja,
només, que cap d'aquests grans hotelers no pugui ser ni remotament
qualificable de burgesia perquè no n'han exercit mai. Tampoc no és
que siguin, ideològicament, molt semblants als grans terratinents i
poders aristocràtics que s'oposaven a la burgesia a l'Europa de
finals del segle XVIII i durant tot el XIX. És que, la veritat, són
això que se deia: grups organitzats antisistema, com mai no s'han
vist a cap altra banda. Si qualcú pensa que és una exageració, idò
llegesquin què deia (així se publicà divendres) el cap dels
revoltats, don Pere Cañellas, president de la Federació Hotelera de
Mallorca: «no és a nosaltres (es refereix als hotelers) a qui ha de
fiscalitzar el Govern, som nosaltres els que hem de fiscalitzar el
Govern. S'han canviat un poc els papers i al sector (hoteler),
sincerament, no li agrada gens». Se pot dir amb més grosseria, però
ningú mai amb tan poques paraules, i sinceres, ha expressat amb
tanta claredat l'autoqualificació de grup antisistema d'aquest
«sector». No reconeixen el Govern el qual, segon diu, se'ls ha
d'agenollar perquè ells el fiscalitzin. No reconeixen la font de
sobirania que a aquell tria: el poble, la democràcia. Abominen del
liberalisme, del progrés. Són, sense cap mena de dubtes,
homologables als seus col·legues kaleborrokeros. Uns lluiten per la
nació ària basca i aquests per la «nació» dels seus comptes
corrents que entre tots pareix que estam obligats a engreixar, i
les «coses» com el liberalisme, la democràcia, el Govern... no són
més que noses que, si existeixen, a ells han de servir.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.