A qualsevol país occidental, desenvolupat, la burgesia ha estat històricament una referència de progrés. Encara més, ha estat l'element fonamental de la creació del cos sòcio-polític-econòmic, i sovint el principal impulsor del desenvolupament artístic i intel·lectual. Així ha estat almanco en els països que consideram més propers a nosaltres, moderns, tecnologitzats, liberals i democràtics. En aquests països és on s'ha produït la creació i el desenvolupament del principal instrument de progrés de tota la història de la humanitat, el concepte de llibertat individual indissolublement unit a la burgesia. Quan la burgesia arriba a aconseguir el poder polític, desplançant les forces tradicionals antiindustrials i antievolucionistes, entra en una fase de degradació i d'involució, cercant l'aniquilació de les forces organitzades del treball. Però al cap d'un segle (més o manco després de la Segona Guerra Mundial), ambdues forces arriben a una mena de pacte bàsic que és l'essència de les societats modernes europees i nord-americana, en les quals la llibertat individual és amplificada i assegurada per un conjunt de normes que els ciutadans se donen a si mateixos i que políticament coneixem com a democràcia moderna.

Això ha estat, i és així, en els països moderns. A Balears, precisament, un dels molts plors de les ultraminories intel·lectualitzades que voldrien que això fos un país ha estat tradicionalment el de la no-existència d'una burgesia com a avantguarda i referent de progrés. De fet, si miram el panorama, no és que només no existesqui cap burgesia així qualificable, sinó que és, aquest grup sòcio-econòmic que ho podria haver estat, la principal força involutiva que existeix i que no reconeix els més mínims comportaments democràtics que a qualsevol país on ha triomfat el liberalisme burgès reciclat (d'Europa i Estats Units) són considerats fora de tot dubte, excepte pels grups antisistema.

Ve a rotlo tota aquesta dissertació perquè el que aquí tenim amb els principals dirigents del gremialisme hoteler, no és ni més ni manco que un grup antisistema homologable als okupes de Barcelona, els kaleborrokeros del País Basc, els àcrates antiglobalitzadors o qualsevol altre. La diferència és que els d'aquí són rics. Si tenim en compte que el turisme és, com ho és, la principal font de riquesa de Balears, qualsevol persona amb un mínim de sentit comú s'imaginaria que els empresaris organitzats gremialment en aquest sector són persones amb una certa cultura i uns mínims comportaments sòcio-polítics-culturals que els fessin honor i no ens fessin empegueir. Res més lluny de la realitat. No és ja, només, que cap d'aquests grans hotelers no pugui ser ni remotament qualificable de burgesia perquè no n'han exercit mai. Tampoc no és que siguin, ideològicament, molt semblants als grans terratinents i poders aristocràtics que s'oposaven a la burgesia a l'Europa de finals del segle XVIII i durant tot el XIX. És que, la veritat, són això que se deia: grups organitzats antisistema, com mai no s'han vist a cap altra banda. Si qualcú pensa que és una exageració, idò llegesquin què deia (així se publicà divendres) el cap dels revoltats, don Pere Cañellas, president de la Federació Hotelera de Mallorca: «no és a nosaltres (es refereix als hotelers) a qui ha de fiscalitzar el Govern, som nosaltres els que hem de fiscalitzar el Govern. S'han canviat un poc els papers i al sector (hoteler), sincerament, no li agrada gens». Se pot dir amb més grosseria, però ningú mai amb tan poques paraules, i sinceres, ha expressat amb tanta claredat l'autoqualificació de grup antisistema d'aquest «sector». No reconeixen el Govern el qual, segon diu, se'ls ha d'agenollar perquè ells el fiscalitzin. No reconeixen la font de sobirania que a aquell tria: el poble, la democràcia. Abominen del liberalisme, del progrés. Són, sense cap mena de dubtes, homologables als seus col·legues kaleborrokeros. Uns lluiten per la nació ària basca i aquests per la «nació» dels seus comptes corrents que entre tots pareix que estam obligats a engreixar, i les «coses» com el liberalisme, la democràcia, el Govern... no són més que noses que, si existeixen, a ells han de servir.