Ferran Aguiló

Cercle viciós

Ferran Aguiló24/08/01 0:00

No sé si preocupar-me més perquè som la ciutat occidental amb més cotxes per habitant o perquè, amb tota probabilitat, tenim una de les pitjors xarxes de transport públic del nostre àmbit, i de l'altre. Cert que hem de comptar la població de fet i els transeünts, però no és menys cert que aquesta desmesurada quantitat de cotxes (l'estadística res diu de la resta de vehicles) circula per una ciutat especialment dissenyada per a no circular-hi. Contradicció? No, negoci, pur negoci com el que afavoreix l'Ajuntament quan no obliga a la construcció de garatges en qualsevol obra nova, amb independència de la mida. Per una banda, llevarien cotxes del mig; per l'altra, afavoririen la conservació de les construccions antigues, ja que, si no es pot fer negoci amb els baixos, els especuladors emigren cap a inversions més rendibles que tomar tota quanta casa antiga i amb caràcter hi ha a Ciutat per fer-ne noves (i majoritàriament horroroses) construccions. Aquestes places, sense cap cost per al municipi, equivaldrien en quantitat a les caríssimes excavades en el subsòl amb diners dels nostres imposts, per exemple.

Però hi ha més solucions per reduir l'espai a la icona del consum contemporani: el cotxe. Però totes, absolutament totes, passen per reduir el negoci de molta gent, i aquí topam amb la realitat, la dura realitat que s'amaga rere falses declaracions de principis conservacionistes. Així com va el nostre món, i donat el valor afegit que hem atribuït al vehicle privat, hem de convenir que ens agrada més quedar retinguts en un embús i fer més voltes que una baldufa per cercar aparcament (a més de pagar-lo a preu de canari jove), que «patir» la disminució del negoci. Negocis de cotxes, benzineres, policies, grues, aparcaments, semàfors, asfaltadores, mecànics, assegurances, expenedors de tiquets, insonoritzadors d'habitatges, instal·ladors d'aires condicionats per poder viure insonoritzat... Això per ara.

D'aquí a uns anys hi haurà el gran negoci de la descontaminació i d'altres relacionats amb neutralitzar qualcuns dels desastres que ara ens fomenten. No és ciència ficció, ni, molt menys, apologia de l'apocalipsi; basta veure com apareixen empreses recicladores com a bolets, especialitzades a tancar el cicle del consum: primer es crea el «problema» i després es resol. O no, que per això basta veure el que passa amb l'aigua en aquest petit país: primer, se'n fomenta el consum amb l'excusa del progrés, se salinitzen els pous i després res de res, o quasi res, que és pitjor. Perquè les dessaladores només han transferit el problema de l'aigua al problema de l'energia, i torna a començar. Ja s'alcen les primeres veus reivindicant l'energia nuclear com a solució a tots aquests mals i engrandir el cercle viciós.