Una de les virtuts d'allò que s'anomena estat de dret (res a veure amb l'estat de dretes que ja hem glosat en anteriors ocasions) és que les sospites, per molt legítimes que puguin semblar, s'han de demostrar. Això ens obliga a guardar-nos per a nosaltres les conclusions fruit de les nostres conviccions i a aparcar les intuïcions de la nostra lògica tipus Jessica Fletcher.
Resulta que ara, a Marbella (Espanya), s'ha mogut un gran enrenou per la desaparició de 15 sumaris de diversos jutjats de la ciutat. Cal conèixer encara dues dades més d'aquest curiós fet delictiu: la primera, que els quinze sumaris tenen en comú que se seguien contra el mateix acusat, Jesús Gil, que és el batle d'aquell municipi turístic espanyol. La segona dada també crida l'atenció, estam parlant de 40.000 folis robats. Jo no sé exactament l'embalum que poden fer, però els assegur que fa falta una furgoneta o uns quants viatges de cotxe per transportar-los, i allò que és més obvi: treure 40.000 folis sense que ningú no et vegi d'un edifici oficial que està més que vigilat, no deu resultar una tasca gens fàcil. Sigui com sigui, la Policia de per allà ha començat una investigació per treure'n l'entrellat.
No ha estat mai en el meu ànim ficar-me on no em demanen i encara menys col·laborar amb la Policia espanyola, però com que a Mallorca tenim una certa experiència en expedients X als jutjats, crec que no és del tot sobrer ficar-hi cullerada. Fa uns anys, als jutjats de Palma desaparegueren, dues vegades seguides, els sumaris oberts per l'atemptat contra el repetidor de TV3 situat a la serra d'Alfàbia, amb la qual cosa, la instrucció del cas s'hagué de començar tres vegades. Mai, però, no es resolgué l'enigma de qui havia fet desaparèixer la paperassa. No es tracta de contravenir les normes de l'estat de dret, però si jo fos na Fletcher, tenc clar per on començaria la investigació.
