Hong Kong

A banda de tota la càrrega política que hi ha darrere de tota la història de les moratòries diverses, una expressió sembla haver fet fortuna ja definitivament. La «hong-konització» de Mallorca i Balears. L'evitar-la, és clar. Gairebé tots els polítics locals s'han convertit en uns especialistes en geografia urbana i social comparada. Tots parlen de la necessitat d'evitar que les Balears se convertesquin en un «hong kong», si bé a l'hora de donar les receptes, com se veu aquestes setmanes, els mètodes divergeixen considerablement. Anant al fons de la qüestió, el que xoca en el discurs a l'ús dels nostrats polítics és la suposició generalitzada que ningú no vol que això se convertesqui en un «hong kong» qualsevol. Segur, que és així? És tot dolent, el que implica? Perquè quan parlen de Hong Kong està clar que se refereixen a la forma que tengué aquella asiàtica excolònia britànica de resoldre dos problemes en un: població i territori. Poc territori, molta població. Solució: aprofitament al màxim en alçada del territori perquè hi càpiga la màxima quantitat possible de gent. Aquí, a Balears, se sent a dir que no hi hem d'arribar, a aquest problema, i que per tant cal aturar el procés que sembla abocar-nos-hi. Com? Aturant momentàniament la construcció i després, en uns dos o tres anys, ja veurem què, com i a on se pot construir. L'objectiu final seria, així, intentar aturar els fluxos d'immigració. Cal repetir la pregunta. Segur que hi ha consens generalitzat, sobre la necessitat d'evitar convertir Mallorca, i per extensió Balears, en una mena de Hong Kong mediterrani? No és gens segur. Gens. D'entrada s'ha de tenir clar que el nostre sistema econòmic requereix d'una tendència general de constant increment de la mà d'obra importada. Bàsicament per una raó: perquè és barata i durant almanco una, diguem-ho així, «generació laboral» no provoca problemes sindicals i el rendiment que s'obté sobre cada hora de feina és enorme. Molt més rendible, infinitament, que les hores de la, diguem-ho així també, «mà d'obra naturalitzada». Això, que és tan obvi, mai ni un sol polític o empresari ho ha dit a les clares. És més, encara n'hi ha que volen fer combregar amb rodes de molí el personal i neguen que tal condició sigui imprescindible per a l'economia balear. Que seria millor que fos d'una altra manera? Que ens agradaria a quasi tots que fos diferent? No és aquesta, la qüestió. El que compta és que des de fa quasi cinquanta anys sempre, sempre, el sistema econòmic balear requereix de mà d'obra barata sobre la qual obtenir els grans beneficis empresarials. I si ha estat així, i ho ha estat, durant cinquanta anys, qualcú creu de bona fe que els polítics parlen de canviar aquest estat de coses? Idò no. No en parlen, d'això. Fan cortines de fum.