A banda de tota la càrrega política que hi ha darrere de tota la història de les moratòries diverses, una expressió sembla haver fet fortuna ja definitivament. La «hong-konització» de Mallorca i Balears. L'evitar-la, és clar. Gairebé tots els polítics locals s'han convertit en uns especialistes en geografia urbana i social comparada. Tots parlen de la necessitat d'evitar que les Balears se convertesquin en un «hong kong», si bé a l'hora de donar les receptes, com se veu aquestes setmanes, els mètodes divergeixen considerablement. Anant al fons de la qüestió, el que xoca en el discurs a l'ús dels nostrats polítics és la suposició generalitzada que ningú no vol que això se convertesqui en un «hong kong» qualsevol. Segur, que és així? És tot dolent, el que implica? Perquè quan parlen de Hong Kong està clar que se refereixen a la forma que tengué aquella asiàtica excolònia britànica de resoldre dos problemes en un: població i territori. Poc territori, molta població. Solució: aprofitament al màxim en alçada del territori perquè hi càpiga la màxima quantitat possible de gent. Aquí, a Balears, se sent a dir que no hi hem d'arribar, a aquest problema, i que per tant cal aturar el procés que sembla abocar-nos-hi. Com? Aturant momentàniament la construcció i després, en uns dos o tres anys, ja veurem què, com i a on se pot construir. L'objectiu final seria, així, intentar aturar els fluxos d'immigració. Cal repetir la pregunta. Segur que hi ha consens generalitzat, sobre la necessitat d'evitar convertir Mallorca, i per extensió Balears, en una mena de Hong Kong mediterrani? No és gens segur. Gens. D'entrada s'ha de tenir clar que el nostre sistema econòmic requereix d'una tendència general de constant increment de la mà d'obra importada. Bàsicament per una raó: perquè és barata i durant almanco una, diguem-ho així, «generació laboral» no provoca problemes sindicals i el rendiment que s'obté sobre cada hora de feina és enorme. Molt més rendible, infinitament, que les hores de la, diguem-ho així també, «mà d'obra naturalitzada». Això, que és tan obvi, mai ni un sol polític o empresari ho ha dit a les clares. És més, encara n'hi ha que volen fer combregar amb rodes de molí el personal i neguen que tal condició sigui imprescindible per a l'economia balear. Que seria millor que fos d'una altra manera? Que ens agradaria a quasi tots que fos diferent? No és aquesta, la qüestió. El que compta és que des de fa quasi cinquanta anys sempre, sempre, el sistema econòmic balear requereix de mà d'obra barata sobre la qual obtenir els grans beneficis empresarials. I si ha estat així, i ho ha estat, durant cinquanta anys, qualcú creu de bona fe que els polítics parlen de canviar aquest estat de coses? Idò no. No en parlen, d'això. Fan cortines de fum.
Així que ja se'n poden fer, de bots. Si el sistema econòmic que tenim requereix mà d'obra barata per anar creixent més i més (encara que presenti alts i baixos, la tendència és clara i mantinguda), el model Hong Kong és l'únic que pot resoldre el problema. O això, o canviar el sistema. Igual que no hi ha duros a quatre pessetes, l'equació territori més població igual a sistema econòmic, té poques incògnites a resoldre. I si el sistema no canvia, que no canviarà, seguirà necessitant de mà d'obra, de més i més turistes i, per tant, necessitarem de més habitatges, de més construccions, perquè si no els preus s'encaririen de tal manera que el bé que se perseguiria seria solapat per un mal social de conseqüències ara per ara inimaginables. No és agradable de sentir, ni és políticament correcte. Però si els nostres polítics volen jugar a ser geògrafs socials, haurien d'explicar clarament de què ens estan xerrant. De preus d'habitatges desorbitats que només podran pagar ells i els que com ells pertanyen a l'elit, i que per a la resta en el millor dels casos ja tendríem, moltes gràcies, els habitatges socials? O creuen que només amb la seva voluntat no s'apujaran els preus? O ens voler fer creure que parlen de canviar el sistema econòmic? Sòtils de construcció i demogràfic? Això només són paraules. Que expliquin les conseqüències, els problemes i les solucions. Que ara per ara ningú no n'ha dit ni mitja, de tot això.
