Suposem per un moment que no hi hagués tota una història de gairebé 300 anys que demostra que l'organització política de l'Estat espanyol no és fruit de la lliure decisió d'aquests, sinó que ve imposada per la força de les armes. Suposem doncs que l'aparell estatal espanyol amb seu a Madrid, és l'intermediari triat pels mallorquins perquè gestioni els nostres recursos i defensi els nostres interessos.

No ho pot fer pitjor.
Ara resulta que el Consell Europeu ha respost la pregunta que setanta voluntaris de la plataforma Joves de Mallorca per la Llengua dugueren al Parlament europeu el novembre passat, i que venia a interrogar l'òrgan executiu de la UE sobre per què la llengua catalana no gaudeix de l'estatus d'oficialitat del qual gaudeixen unes altres tretze llengües, entre les quals n'hi ha de molt menys parlades que la nostra (danès, finès, irlandès, luxemburguès...). El Consell ha estat molt clar: la llengua catalana no és oficial a la Unió, ni gaudeix dels avantatges de ser-ho simplement perquè l'Estat espanyol no ho ha demanat.

O sigui que l'Estat espanyol bé per inutilitat, bé per mala fe, es demostra absolutament incapaç de defensar els interessos dels mallorquins i de la resta de catalanoparlants que pateixen la seva «tutela» i que, això sí, ens cobra la feina a través de la recaptació d'imposts.

Madrid, la capital de l'Estat i la seva seu, torna a resultar un pèssim administrador i defensor dels nostres interessos que, potser, cada vegada més són a Brussel·les, però que sempre passen per Madrid.

Per ventura comença a ser hora de deixar de passar per Madrid. I començar a passar de Madrid.