Moros o cristians

Basta haver de sortir entre migdia i horabaixa pel carrer per entendre com n'estam d'equivocats. Vas pel carrer a aquestes hores i no és que suis, és que et fons literalment, igual que passa a d'altres ciutats del nostre país: Màlaga, El Asnam, Tizi Ouzou, Skikda.... Però fort i no et moguis que milers de mallorquins s'entesten a voler viure a Europa i s'ofeguen entre el licuós quitrà dels carrers. Si tenguéssim clares les nostres arrels, faríem el que fan els nostres germans d'una miqueta més al sud. A aquestes hores, no se surt de casa. Simplement. Tampoc no fa tants d'anys, quan la ficció europeista encara no ens havia podrit la informació cultural totalment, aquí, a les illes del nord d'Àfrica, també actuàvem igual. La generació dels seixanta encara podem recordar com els nostres pares, que sabien perfectament d'on venim de veres, què som i serem, quan el sol arribava a mig dia, ens feien entrar a ca nostra, les persianes es tancaven, les cortines es corrien, els matamosques s'aixecaven llestos a ser usats, es dinava i començava la llarga migdiada i, després, o fer els deures de l'escola, si n'havien quedat penjats, o bé esmolar l'enteniment pel pròxim curs i, una mica més tard, mirar, qui en tenia, a la tele, en Jim West, els «Chiripitifláuticos» i els pallassos d'«hola, don Petito, hola don José...». Però mai, res de sortir al carrer en aquestes hores. Fins que el sol no començava a ser baix. Desgraciadament les coses han anat com han anat i la ficció de voler ser Europa ha guanyat, renegant així de ser conscients i conseqüents amb la nostra situació geograficoclimatològica, que és ser el nord d'Àfrica. Molt hi han tingut a veure, clar, els polítics, en això, que ens han esborrat la cultura pròpia i ens han imposat la ficció política. Qui, abans o ara, reivindica la recuperació de les nostres vertaderes arrels? Ningú. Però cada any que passa, i quan veim l'animalada que és voler viure amb criteris i horaris europeus quan la nostra naturalesa és nord-africana, cada cop més i més balears veim l'immens error que hem comès. Ja el 1976 hi hagué uns avançats, quasi visionaris, que fundaren un partit balear-arabista que reivindicava desfer-nos del jou dels castellans i catalans, els quals, deien, no només ens havien furtat tot el que teníem, provocant l'entrada de les Balears en les tenebres cristianes, sinó que havien arribat a furtar-nos la consciència del nostre ésser. Aquell partit durà tant com tants d'altres. Res. Però, passat un quart de segle i quan veim que ni els espanyolistes ni els catalanistes no ens donen cap remei per a res, sinó que només ofereixen excuses per anar degradant la nostra qualitat de vida amb el miratge del nivell, és quan, sobretot ara, a l'estiu, començam a poder apreciar les grans equivocacions que hem comès. El futur, com el nostre orgullós passat, ha de ser retrobar ca nostra. Reconèixer el que som, el que érem, per arribar a ser el que serem i que mai no hauríem d'haver deixat de ser. Bàsicament, no ser tan ases com per sortir al carrer entre migdia i capvespre. Pura intel·ligència nord-africana.