Si no ens és permès de federar-nos, reaccionem-hi relacionant-nos. Si ens barren les relacions jurídiques formals, reaccionem amb l'amistat més fraterna, més indissoluble, més tossuda. Fem de la prohibició explícita una reacció subtil, una actitud no gens temorenca. Juguem a fregar la legalitat. Rebategem la mateixa funció, o similar, amb noms nous, i així, potser, podrem eixermar-nos lentament i repatània els camins que ens són ara vedats. Per simple que sigui, qualsevol resistència és ben recomanable abans no quedi absolutament petrificada la disgregació "la uniformitat estatal, s'entén" que alguns maquinen.
Valgui l'antecedent proclama per donar la benvinguda més coral a Menorca als quatre presidents dels parlaments de Catalunya, Aragó, País Valencià i les Balears. En el curs de la tarda d'avui aniran arribant a l'illa tres dignitats molt honorables i una de molt excel·lent, si m'és permès que m'hi refereixi pels seus respectius tractaments protocol·laris. S'aplegaran a fer un sopar privat i, demà, dimarts, començarà pròpiament considerat el segon encontre que celebra aquest grup de parlaments autonòmics. Ja se sap: hi faran una sessió de treball per intercanviar experiències parlamentàries, conèixer llurs realitats legislatives i reglamentàries, etcètera, etcètera. A més, fomentaran les relacions personalitzades entre els caps de les quatre cambres, i es promourà la cooperació entre col·legues: lletrats, caps de gabinet, etcètera. Tot açò compon el motiu explícit de la trobada. És la lletra de la convocatòria. Però aquest cronista creu, modestament, que cal fer-ne una altra apel·lació essencial ineluctable. Vull dir que la pertinença història de cadascun d'aquests territoris a l'antiga Corona d'Aragó, no pot passar debades. Em semblaria atrabiliari, desmanegat i no poc ignorant no veure-hi l'enorme denominador comú que tots quatre territoris comparteixen. Les mateixes arrels hi són amb tanta força, i esdevenen tan genètiques, diríem, que resulten determinants. Aplegar els parlaments de l'antiga Corona d'Aragó és, en si mateix considerat, un fet que depassa àmpliament el marc de relació tècnica, de col·laboració escaridament parlamentària. Quan les quatre autonomies, a través de les cambres legislatives, es reuneixen, no es produeix només un encontre de parlaments: s'hi forma també una veritable reunió de la història.
Pens que aquesta és l'actitud que, de soca-rel, cal que portin a la trobada els presidents que visiten Menorca, i aquesta, exactament aquesta, la disposició que m'agradaria detectar en tots ells.
La capacitat d'actuació de les comunitats autònomes està limitada, com es palès i sabut, pel dictat de l'article 145, punt 1, de la Constitució, i que fixa que «en cap cas no s'admetrà la federació de Comunitats Autònomes». L'imperatiu constitucional, però, pot tenir la resposta enginyosa, carregada de bon voluntarisme, d'instituir les relacions fraternals preferents en el marc institucional. Els presidents de parlament, avui, així ho exerciran. Em decebria moltíssim, tanmateix, que, en donar-se la mà educadament, oblidessin l'allau històrica comuna de què són portadors, i que sols hi veiessin, en la visita, una excursió turística a Menorca a tocar l'estiu, i unes hores de treball purament tècnic. Més aviat, voldria que fessin un encontre evocador "reivindicador, diria" del passat comú. Aleshores jo, complagut, donaria una benvinguda a la Corona d'Aragó boni bé resistent.
