El trist paper del PP

Deixant això i passant al fons, el senyor Cardona ens diu que «el Pacte de Progrés anomena capacitat de diàleg al seu desgovern» i que la valoració fonamental és que «existeix una generalitzada decepció del desgovern, amb una característica essencial: enlloc de fer front als problemes, el Govern s'ha enfrontat a la societat» la qual cosa ho provaria, al seu entendre, les bregues del Govern amb els hotelers i els pagesos. Hauria de recordar el senyor Cardona que els empresaris agroalimentaris de Mallorca que s'aixecaren contra la política agrícola d'esquerres de l'exconseller Joan Mayol, ara estan encantats de la vida. Quant als hotelers, de veres creu que representen la societat? Necessita, el senyor Cardona, un curset intensiu de sociologia política. A més, acusà el govern de victimista, de ser responsable per omissió dels morts per accidents laborals, d'una suposada crisi turística que ningú no veu per enlloc, del creixament econòmic per sota de la mitjana nacional...

Totes aquestes «acusacions» podrien haver tengut sentit si el PP hagués actuat bé durant aquests dos anys. És a dir, pensant en una estratègia opositora global, d'acord amb les necessitats de Balears, i graduant la intensitat de menor a major, per preparar l'eclosió màxima a partir de la tardor de 2002. Però no ha estat així. Des de la tardor de 1999 diuen les mateixes. Faci el que faci, o no faci, el Govern. Plogui o faci sol. Ells, a seguir la cartilla. Primer Matas i després els altres. I la repeteixen com aquells mals estudiants que se dediquen a memoritzar i repetir com un lloro el que els hi diu el professor. Clar, així, quan se duen dos anys, avorreixen al més entusiasta, no demostren idees per enlloc, desmoralitzen el seus militants i electorat i segueix demostrant que encara no saben on se troben, i, sobretot, que estan tan en mans del que finalment passi amb Matas, i si és o no candidat, que tots junts se'n podrien haver anat de vacances el dia després del nomenament de Matas i no tornar al Parlament ni a la vida política balear fins que el ministre no tornàs baixar dels cels, si és que arriba a baixar. A efectes pràctics hauria estat igual que el que han fet. És el paper més trist que mai no s'ha vist fer a un partit en tota la història autonòmica balear.