La Mesa del Parlament balear decidí dimecres passat investigar pel seu compte el groller afer de les famoses fitxes que qualcú hauria elaborat sobre el personal de la Cambra. Fa quinze dies la mateixa instància, la Mesa, d'acord amb la Junta de Portaveus de tots els partits, havia decidit enviar el tema a la Fiscalia, la qual ho ha remès a un jutge. Aquesta actuació, la de fa quinze dies, pareix ser la més lògica. Estam davant una qüestió que afecta drets fonamentals de les persones i, per tant, ha de ser la Justícia la que intervengui. Però vet aquí que la Mesa, ara, decideix investigar pel seu compte. Per tant estam davant de tres aspectes d'un mateix problema. Per una banda tenim l'actuació del jutge, per l'altra la investigació interna i, en tercer lloc, la possible derivació política que fins ara s'ha negat però que comença a fer-se evident. Quan la Mesa decideix investigar internament ho fa com a empresa, perquè els treballadors ho han demanat així. Tractant-se d'un tema tan greu, i que està en mans de la justícia, per què investigar internament? Quin benefici se pot obtenir? Suposem que la investigació determinàs la responsabilitat d'una o diverses persones. Si fossin externes a la Cambra, la Mesa no hi podria fer res més que el que ha fet. Si fossin internes, se suposa que podria actuar via legislació laboral. Però encara que fos així, no seria molt més prudent, per les característiques de la institució (perquè és una institució política) esperar a veure què diu la Justícia? Pareix que sí, que ho seria, més prudent. Aleshores, per què s'actua ara d'aquesta manera? Només pot ser perquè la Mesa i, sobretot, el president, se senten pressionats pel personal i qui sap si per més àmbits. Sens dubte els treballadors tenen tota la raó del món a sentir-se ofesos, però la Mesa s'ha equivocat greument al decidir fer la investigació interna per llevar-se la pressió de damunt. Una investigació que no pot tenir més conseqüència que, en el millor dels casos, les estrictament laborals se pot entendre en una empresa normal i corrent, però en un Parlament i tractant-se de l'asquerositat que se tracta s'havia d'esperar a veure què passa amb l'actuació judicial. Iniciar aquesta investigació interna, a més d'intentar llevar-se la pressió, fa tot l'aspecte (encara que no fos així, el fa) que se pretén desviar l'atenció d'una hipotètica responsabilitat pròpia intentant aconhortar les comprensibles, però (per aquesta via) il·legítimes, ànsies de restitució dels honors ofesos dels treballadors. Si un honor és ofès, només la Justícia l'ha de restituir o compensar com consideri correcte fer-ho. Altra cosa s'assembleria massa a caça de bruixes o a tribunals d'honor que de res no serveixen i, a més, no se poden fer legalment. Per tant, el correcte pareix que seria esperar veure què fa la Justícia, i en funció de la seva decisió, actuar si cal laboralment. Però si se solapen les dues vies només pot ser perquè hi ha altres interessos en joc. Per tant, això vol dir que la tercera part de la qüestió, la política, està espitjant fort ferm i d'aquí els nervis que fan fer actuacions que rectifiquen el procediment exemplar de fa quinze dies. Al respecte és molt significatiu que Maria Antònia Munar tiri balons a fora. Cada dia que passa s'embolica la cosa més i més i pareix com si efectivament ja s'hagués convertit en un problema polític. A més, si se té en compte la informació publicada, i no negada, segons la qual la reordenació de l'organigrama administratiu del Parlament va ser fet, almanco en part, en línia amb el que deien les famoses fitxes, aleshores l'aspecte polític del problema és innegable. Per tant, Morales i la Mesa el que haurien de fer és sortir a donar les explicacions públiques pertinents de per què se produïren aquestes coincidències, i deixar anar les cortines fum. El que no pot ser és emparar-se en el silenci, perquè seria tant com alimentar la legítima i raonable sospita que hi podria haver hagut coneixement, directament o indirectament, de l'existència de les fitxes (i el coneixement no té perquè ser necessàriament haver-les vistes físicament). I això equivaldria a una greu responsabilitat política.