Tothom que té edat suficient es recorda de l'enrenou que hi va haver quan Bernadette Devlin va ser elegida al parlament de Westminster l'any 1969. Amb 21 anys, era la diputada més jove des de l'elecció de William Pitt l'any 1781. Va causar sensació, no només per ser dona i jove sinó pel seu discurs inaugural, d'una sinceritat refrescant i considerat un dels més brillants que mai no s'havia sentit a la Cambra dels Comuns, i, també, perquè venia directament de les barricades de Derry, hi tornava després de les sessions parlamentàries, i hi va ser detinguda l'any 1970 per participar en avalots al Bogside. Des de llavors, no s'ha elegit cap altra dona com a representant d'Irlanda del Nord al parlament britànic. Fins ara.
Una de les novetats dels recents comicis britànics és l'elecció de tres dones a circumscripcions d'Irlanda del Nord. El Partit Unionista de l'Ulster (UUP) de David Trimble hi va perdre cinc dels deu escons que tenia, però en va guanyar un, que estava en mans del Partit Unionista del Regne Unit (UKUP), contrari a l'Acord de Pau de 1998. I ha estat una dona, Lady Sylvia Hermon, que ha guanyat l'escó a favor de la pau. Malauradament, tres dels cinc escons perduts han passat al Partit Unionista Demòcrata (DUP) de l'extremista Ian Paisley, que ara en té cinc. Un d'ells, l'ha guanyat una dona, Iris Robinson, casada amb el vicepresident del DUP i compromesa a obstaculitzar radicalment la implementació de l'Acord de Pau. Els altres dos, els ha guanyat Sinn Féin, partit republicà que així ha duplicat el nombre d'escons que té, i que no ocupa, a Westminster. L'escó guanyat per Michelle Gildernew té un significat especial per diverses raons.
El sufragi universal va ser introduït al Regne Unit l'any 1928, però les dones majors de 30 anys podien votar, i ser votades, des de 1918. La primera dona elegida a Westminster va ser la irlandesa Constance Markievicz, el mateix any 1918. Tot i ser comtessa (per matrimoni amb un comte polonès), havia estat condemnada a mort per participar en l'Aixecament de Pasqua de 1916 i va ser indultada a darrera hora per raó del seu sexe. No va ocupar l'escó guanyat en les que foren les darreres eleccions a Westminster en què va votar tota Irlanda. La circumscripció de la comtessa Markievicz va tornar a ser notícia ara fa vint anys, quan la va guanyar per a Sinn Féin una persona que duia quaranta dies en vaga de fam per reclamar els drets polítics i la dignitat humana per als presoners «internats». Bobby Sands va morir vint-i-sis dies després sense ocupar l'escó, que ha estat en mans de l'UUP des de 1983.
El sufragi universal no va existir a Irlanda del Nord fins l'any 1972: només hi tenien dret a votar els empresaris, els terratinents i el propietari d'una casa, o el cap de família, i la seva esposa. Entre el sistema electoral i la manipulació dels districtes (gerrymander), la clau del poder ininterromput dels unionistes durant cinquanta anys era la política de l'habitatge. Les famílies catòliques, totes nombroses, moltes amb tretze infants o més, duien anys infinits a les llistes d'espera. L'any 1968, un incident al poblet de Caledon va canviar la història d'Irlanda del Nord: una protestant de 18 anys, secretària d'un polític unionista i promesa d'un policia, va aconseguir un habitatge públic, passant davant tothom que era a la llista. Com a protesta, dues famílies del poble, entre elles una dona embarassada, varen okupar habitatges públics que estaven vacants. La policia els va desallotjar ràpidament i de mala manera però l'acció directa d'aquestes famílies va ser l'inici del moviment pro drets civils. La dona embarassada era la mare de Michelle Gildernew, que acaba de guanyar l'escó de Bobby Sands i de la comtessa Markievicz.
