Tothom que té edat suficient es recorda de l'enrenou que hi va
haver quan Bernadette Devlin va ser elegida al parlament de
Westminster l'any 1969. Amb 21 anys, era la diputada més jove des
de l'elecció de William Pitt l'any 1781. Va causar sensació, no
només per ser dona i jove sinó pel seu discurs inaugural, d'una
sinceritat refrescant i considerat un dels més brillants que mai no
s'havia sentit a la Cambra dels Comuns, i, també, perquè venia
directament de les barricades de Derry, hi tornava després de les
sessions parlamentàries, i hi va ser detinguda l'any 1970 per
participar en avalots al Bogside. Des de llavors, no s'ha elegit
cap altra dona com a representant d'Irlanda del Nord al parlament
britànic. Fins ara.
Una de les novetats dels recents comicis britànics és l'elecció
de tres dones a circumscripcions d'Irlanda del Nord. El Partit
Unionista de l'Ulster (UUP) de David Trimble hi va perdre cinc dels
deu escons que tenia, però en va guanyar un, que estava en mans del
Partit Unionista del Regne Unit (UKUP), contrari a l'Acord de Pau
de 1998. I ha estat una dona, Lady Sylvia Hermon, que ha guanyat
l'escó a favor de la pau. Malauradament, tres dels cinc escons
perduts han passat al Partit Unionista Demòcrata (DUP) de
l'extremista Ian Paisley, que ara en té cinc. Un d'ells, l'ha
guanyat una dona, Iris Robinson, casada amb el vicepresident del
DUP i compromesa a obstaculitzar radicalment la implementació de
l'Acord de Pau. Els altres dos, els ha guanyat Sinn Féin, partit
republicà que així ha duplicat el nombre d'escons que té, i que no
ocupa, a Westminster. L'escó guanyat per Michelle Gildernew té un
significat especial per diverses raons.
El sufragi universal va ser introduït al Regne Unit l'any 1928,
però les dones majors de 30 anys podien votar, i ser votades, des
de 1918. La primera dona elegida a Westminster va ser la irlandesa
Constance Markievicz, el mateix any 1918. Tot i ser comtessa (per
matrimoni amb un comte polonès), havia estat condemnada a mort per
participar en l'Aixecament de Pasqua de 1916 i va ser indultada a
darrera hora per raó del seu sexe. No va ocupar l'escó guanyat en
les que foren les darreres eleccions a Westminster en què va votar
tota Irlanda. La circumscripció de la comtessa Markievicz va tornar
a ser notícia ara fa vint anys, quan la va guanyar per a Sinn Féin
una persona que duia quaranta dies en vaga de fam per reclamar els
drets polítics i la dignitat humana per als presoners «internats».
Bobby Sands va morir vint-i-sis dies després sense ocupar l'escó,
que ha estat en mans de l'UUP des de 1983.
El sufragi universal no va existir a Irlanda del Nord fins l'any
1972: només hi tenien dret a votar els empresaris, els terratinents
i el propietari d'una casa, o el cap de família, i la seva esposa.
Entre el sistema electoral i la manipulació dels districtes
(gerrymander), la clau del poder ininterromput dels unionistes
durant cinquanta anys era la política de l'habitatge. Les famílies
catòliques, totes nombroses, moltes amb tretze infants o més, duien
anys infinits a les llistes d'espera. L'any 1968, un incident al
poblet de Caledon va canviar la història d'Irlanda del Nord: una
protestant de 18 anys, secretària d'un polític unionista i promesa
d'un policia, va aconseguir un habitatge públic, passant davant
tothom que era a la llista. Com a protesta, dues famílies del
poble, entre elles una dona embarassada, varen okupar habitatges
públics que estaven vacants. La policia els va desallotjar
ràpidament i de mala manera però l'acció directa d'aquestes
famílies va ser l'inici del moviment pro drets civils. La dona
embarassada era la mare de Michelle Gildernew, que acaba de guanyar
l'escó de Bobby Sands i de la comtessa Markievicz.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.