Podrem dir qualsevol cosa, menys que no representen la majoria o, com a mínim, a una majoria. Podem empegueir-nos d'aquesta rèmora d'un passat incult i de penúries, de gents bocabadades davant les conquestes de la modernitat i menyspreadores de tot el que no entenen, començant per la natura; de meravellats adoradors del progrés i de submisos crèduls en la superioritat de l'ésser humà sobre totes les coses; de conciutadans que encara no han assimilitat aquest fet i es manifesten com a súbdits; de panxacontents convençuts de tenir el gen de la fam, el que els recorda limitacions que no han conegut... de tots aquests ens podem empegueir, i alhora compadir-los, però són molts, moltíssims. Per això, els espavilats sense escrúpols fomenten la litúrgia de l'ancestral por a l'estat natural de les coses, decreten la superioritat de la intervenció humana com a delegació terrenal de la divina i amenacen amb la pobresa com abans els capellans cridaven la terrible eternitat de l'infern des de la trona: sense arguments i amb tota la hipocresia que els permet assegurar-se el seu cel o la seva riquesa. Han canviat els personatges, les disfresses i la literatura, però els recursos i els objectius són els mateixos: la submissió dels altres i garantir el manteniment del poder propi.

Si no és des d'aquesta perspectiva no s'expliquen comportaments tant caciquils i arcaics com els dels promotors d'aquesta nova conquesta de la impura natura, d'aquest sotmetiment de l'indòmit paisatge a la superioritat dels superiors. I això passa ara i aquí, a la Colònia de Sant Jordi sense anar més lluny, i amb el ministre Matas com a summe sacerdot. En el segle XXI, en una terra que ven paisatge, obscurs interessos fomenten la regressió a la Mallorca profunda, la que ha necessitat del criteri dels externs per a valorar el seu; a la que costa dissociar la natura de la fam, malgrat s'ha fet rica amb ella; la que usa fotos idíl·liques de les poques zones verges per atreure turistes, però es tanca a cases estàndard aïllades de l'entorn. I tot això en nom de la «modernitat» i el «progrés».

I de la hipocresia, de la puta hipocresia dels poderosos. Perquè puc entendre la fascinació per l'enginyeria, reflectida en les cares dels pocs formats i menys informats, però em resulta imperdonable la convicció en la hipocresia dels mateixos hotelers de la Colònia, capaços de fomentar la ignomínia d'un passeig marítim sobre la costa, al temps que fan publicitat dels seus establiments amb textos i fotos al·legòriques a la proximitat dels espais naturals. I tot per emprenyar i demostrar que aquest no és el «seu» Govern. Serà interessant sentir el que diuen, especialment el batle de ses Salines, el proper dijous en el Centre Cívic de sa Colònia. I el que és més interessant, esbrinar per què ho diuen.