La recepció a Balears de TV3 des de fa setze anys està tan normalitzada que molts dels pocs balears que la miren la consideren com una televisió pròpia. A pesar d'això la direcció de la cadena catalana no ha tengut mai la més mínima cura de, si més no, no ofendre els espectador illencs, ni tampoc ha mirat de satisfer una mica els interessos d'aquest univers de telespectadors. Sobre la primera consideració, no fa falta incidir-hi gaire: per una banda el modismes lingüístics balears, les poques vegades que apareixen, són un insult perquè el context és clarament de befa o, sovint, perquè s'utilitzen com una gràcia inútil perquè mai solen estar ben emprats; per altra banda, què se n'ha fet, de tots aquells plans d'introduir la presència a les produccions pròpies (els culebrons, telefilms, magazins...) d'actors, actrius i models lingüístics balears de forma normalitzada? Ningú no ho sap. L'única presència illenca se segueix reduint als quatre tòpics de sempre, amb alguna aportació pretesament còmica que és ofensiva.
Per altra banda, i en un àmbit estrictament polític, la recepció a i la presència de Balears a TV3 va ser objecte, fa poc més d'un any, d'un pacte. Com se recordarà, l'octubre de 1999 hi hagué eleccions catalanes. Pujol no tengué la majoria absoluta. Per no escenificar un pacte a les clares amb el PP, cercà un mínim acord amb ERC. L'aconseguí. ERC s'abstenia, a canvi d'una sèrie de coses, una de les quals era un pacte sobre la normalització nacional de TV3. És a dir, una presència major i més normalitzada (i no la folklorada que és ara), de Balears i del País Valencià. Bé, se feren uns plans i se posaren en marxa estudis estratègis. El director de TV3, Miquel Puig, s'ha desplaçat a Palma en alguna ocasió, els darrers mesos, així com d'altres directius de la cadena, per mirar de com concretar tots aquests plans. Puig, no cal oblidar-ho, va ser part del pacte entre CiU i l'esquerra el qual, a la vegada, n'era en part conseqüència del primer pacte per a l'abstenció d'ERC. El director va ser consensuat perquè a CiU l'interessava no aparèixer només com l'aliat del PP, sinó que pogués dir que també pactava amb l'esquerra. Bé, idò resulta que aquest director, que aparentment tant s'ha implicat a normalitzar la presència de Balears a TV3, és a punt de ser liquidat. La premsa catalana informava despús-ahir que la cúpula conservadora d'Artus Mas i els seus tecnòcrates se volen carregar Puig per posar a la direcció qualcú molt més militant i que sigui més ben acceptat pel PP, l'aliat de CiU.
Quin és el futur que espera a la presència balear a TV3 si se confirma aquesta reorientació estratègica? No fa cara de ser gaire engrescador, la veritat. En el fons, aquest episodi torna a demostrar la inutilitat, per als interessos de Balears, de cercar ajudes i suports a Catalunya. Als conservadors catalanistes de Pujol els importa un rave, i bé que fan per altra banda, el que passi a Balears. Per a ells TV3 no és més que una carta en el joc del poder, en el qual els jugadors són CiU i el PP. Ni tans sols els altres partits catalans hi juguen. Així que ja podem imaginar què hi pintam nosaltres.
Duim dos anys de Pacte de Progrés i entorn de TV3 seguim com el primer dia. Molt bones paraules, molts de protocols de bones intencions... però res més. Per ventura comença a ser hora que el Govern s'ho repensi, se deixi d'una vegada d'intentar res amb TV3 perquè als catalans no els interessa, i cerqui el propi camí televisiu, allò que en el Pacte se'n diu el «model televisiu propi». Qualsevol passa serà millor que seguir a l'expectativa dels pactes polítics de Pujol o Artus Mas amb el PP ara, abans amb ERC, o amb el PSC i IC, o demá vés a saber amb quí. No se tracta de pretendre fer televisions que escapen al nostre potencial econòmic. Se tracta de no perdre temps, doblers i esforços a seguir implorant als que ens desprecien que ens facin una miqueta de cas de tant en tant. Se tracta, en fi, de cercar el nostre camí, per modest que sigui. Però que sigui nostre i per tant el controlem nosaltres.
