Duc el cap com un bombo. El matí vaig anar a la presentació del treball del CITTIB sobre els Indicadors de Sostenibilitat del Turisme a Balears. Tot i arribar tard, em vaig adonar d'un fet esperançador: hi havia molta gent jove disposada a analitzar els més de 600 folis de l'estudi fet per un equip d'especialistes, joves també. Potser no hi eren presents les principals empreses hoteleres (tampoc els hi esperava, en un acte amb el conseller proscrit), però vaig entendre que els que allà estaven reunits tendran un pes específic en el futur de la nostra economia o, si els deixam fugir en vergonyós exili de cervells i els canviam per enriquits «doctorats en destapar coca-coles», l'haurem cagada. No perquè tenguin la raó "que no ho sé", sinó perquè representen una generació que haurà d'interpretar el passat per poder fer front als reptes del futur.
Del resum de l'estudi no se n'extreuen ni les ansiades fórmules màgiques que ens il·luminin el camí, ni les temudes conclusions sobre l'insostenibilitat de l'actual sostenibilitat; només, i no és poc, una rigorosa tria d'indicadors "excessiva, segons el parer d'alguns" i l'anàlisi de la seva evolució en la passada dècada. Queda molt de camí, però, segons han reconegut des de fora, l'iniciat per aquest equip és en camí d'assentar les bases. Com no podia ser d'altra manera, en la compareixença del conseller Alomar sorgiren preguntes sobre les «famoses» dades d'entrades de turistes. En confirmà el descens, però no s'atreví a qualificar-lo des del punt de vista de la sotenibilitat, estrella del dia. Em quedà el dubte: pensarà com jo, que anar cap a menys és anar cap a més, o com la majoria dels hotelers, que no anar cap a més és anar cap a menys?
Per arrodonir el dia d'anàlisis econòmiques, estudis i dades, assistí a la Cambra de Comerç a la presentació del llibre del senyor Manera. No els parlaré del carrer per arribar-hi, perquè seria davallar el nivell a les misèries humanes del nostre Ajuntament, però el seu lamentable estat ens estalvià l'espectacle de la filera de cotxes oficials a la porta. 1 president confederal o autonòmic, 5 consellers confederals, 1 consellera federada o mallorquina, 1 rector «magnífic», una tracalada de directors generals, diversos regidors, catedràtics i mitja dotzena de gent sense qualificar (com jo), serviren per agombolar la presentació en societat (era això, la societat?) d'un acurat estudi de la nostra economia els darrers 300 anys. El dit allà hauria confortat tots els nous rics acomplexats, però no hi eren per escoltar que la seva riquesa no és producte de l'atzar, sinó de l'acumulació de saber al llarg del temps, d'una històrica cultura del mercat. Sort, perquè si ho poguessin entendre serien més insuportables del que són.
