De bell nou "i n'hi van un gavadal, de vegades!" la professora Salord ha retornat la paraula als morts. No pretenc, és clar, de contar-vos cap fet macabre, ni tan sols una excentricitat vàcua de mal gust. Vull, més tost, referir un episodi de vida, d'ànsia indeclinable de normalitat cultural i, per açò mateix, de desvetllament de país.
Fina Salord ha presentat divendres l'edició facsímil d'un llibre cridat a torrejar en història de la nostra cultura, és a dir en la catalana. L'han editat l'Ajuntament de Ferreries i la parròquia de Sant Bartomeu d'aquesta localitat. Es titula Llibre de Sermons, i n'és autor el clergue il·lustrat Antoni Roig i Reixart (1750-1808). L'obra, que arrenca amb un pròleg de la professora ciutadellenca, compila deu sermons redactats per mossèn Roig entre 1782 i 1806, formant una cronologia d'enorme significat biogràfic. Són uns textos, en efecte, escrits dins els anys de dominació espanyola sobre l'illa de Menorca "en el parèntesi castellà de l'anomenat segle de les dominacions estrangeres", i, després, a partir de 1790, continuats a Mallorca com a rector de Felanitx, a la qual ciutat arribaria a crear-hi la congregació de les Filles de la Caritat, encara ara subsistents.
Com ens té ensenyat la mateixa professora Salord, el segle XVIII "i de forma accentuadíssima la segona meitat" suposa per a Menorca, aleshores deslligada de la sobirania espanyola, un temps d'una importància cultural pletòrica. En plena centúria de la llum i el racionalisme, amarada del moviment europeu de la Il·lustració, Menorca va esdevenir un territori més aviat immune a la decadència ineluctable que li sobrevingué a la cultura catalana arran de la irrupció borbònica, els decrets de Nova Planta, les polítiques d'implacable centralisme i, en definitiva, el despotisme de la uniformitat. Fou així com es congrià a l'illa una generació d'homes il·lustrats que, com ha volgut Salord, representa la primera gran generació que connectarà la catalanitat de Menorca «als paràmetres intel·lectuals, artístics i espirituals de l'Europa més avançada». És un grup format per historiadors, poetes, gramàtics, assagistes, etc., exornat pels noms egregis, per exemple, de Joan Ramis i Ramis, Antoni Febrer i Cardona o Antoni Roig i Reixart.
No cal parafrasejar les afirmacions de la professora Salord: copiem-les, modestament. Antoni Roig fou «un home savi i bo», encarnació «del cristianisme més pur i humanista», abrandat conspicu de la idea de la solidaritat i que ell, ras i curt, en deia caritat. Els sermons que ara reneixen ordenats, estudiats i transcrits sorprenen per «la seva modernitat». En origen, com s'ha advertit, pertanyen al corrent europeu del Cristianisme Il·lustrat, que mirava «d'adequar l'Església a les noves realitats socials, econòmiques i culturals, tot revitalitzant el missatge més evangèlic i més cristià». Un corrent, idò, que mira «el Déu-Home per descobrir-lo encarnat en el proïsme més proper, per descobrir-lo a l'interior de la pròpia consciència, amb la voluntat d'avançar, així, en el deure de la perfectibilitat social i personal». La modernitat, en efecte, no hi pot ser més palesa.
La professora Salord, en presentar-nos el Llibre de sermons, va concloure, citant Josep Miquel Guàrdia, que la cultura era «retornar la paraula als morts». Doncs bé, ella, infatigable mentora, compromesa en la recuperació sistemàtica de les veus ínclites que romanien silents, apagades, fa vint anys que ens en dóna testimoni viu "actiu. És ja molt densa, llarga, sòlida, la tasca d'estintolar-nos els morts. Vull dir la nostra identitat encara malmesa. Avui, Antoni Roig i Reixart viu de bell nou la vida de la paraula retornada.
