De bell nou "i n'hi van un gavadal, de vegades!" la professora
Salord ha retornat la paraula als morts. No pretenc, és clar, de
contar-vos cap fet macabre, ni tan sols una excentricitat vàcua de
mal gust. Vull, més tost, referir un episodi de vida, d'ànsia
indeclinable de normalitat cultural i, per açò mateix, de
desvetllament de país.
Fina Salord ha presentat divendres l'edició facsímil d'un llibre
cridat a torrejar en història de la nostra cultura, és a dir en la
catalana. L'han editat l'Ajuntament de Ferreries i la parròquia de
Sant Bartomeu d'aquesta localitat. Es titula Llibre de Sermons, i
n'és autor el clergue il·lustrat Antoni Roig i Reixart (1750-1808).
L'obra, que arrenca amb un pròleg de la professora ciutadellenca,
compila deu sermons redactats per mossèn Roig entre 1782 i 1806,
formant una cronologia d'enorme significat biogràfic. Són uns
textos, en efecte, escrits dins els anys de dominació espanyola
sobre l'illa de Menorca "en el parèntesi castellà de l'anomenat
segle de les dominacions estrangeres", i, després, a partir de
1790, continuats a Mallorca com a rector de Felanitx, a la qual
ciutat arribaria a crear-hi la congregació de les Filles de la
Caritat, encara ara subsistents.
Com ens té ensenyat la mateixa professora Salord, el segle XVIII
"i de forma accentuadíssima la segona meitat" suposa per a Menorca,
aleshores deslligada de la sobirania espanyola, un temps d'una
importància cultural pletòrica. En plena centúria de la llum i el
racionalisme, amarada del moviment europeu de la Il·lustració,
Menorca va esdevenir un territori més aviat immune a la decadència
ineluctable que li sobrevingué a la cultura catalana arran de la
irrupció borbònica, els decrets de Nova Planta, les polítiques
d'implacable centralisme i, en definitiva, el despotisme de la
uniformitat. Fou així com es congrià a l'illa una generació d'homes
il·lustrats que, com ha volgut Salord, representa la primera gran
generació que connectarà la catalanitat de Menorca «als paràmetres
intel·lectuals, artístics i espirituals de l'Europa més avançada».
És un grup format per historiadors, poetes, gramàtics, assagistes,
etc., exornat pels noms egregis, per exemple, de Joan Ramis i
Ramis, Antoni Febrer i Cardona o Antoni Roig i Reixart.
No cal parafrasejar les afirmacions de la professora Salord:
copiem-les, modestament. Antoni Roig fou «un home savi i bo»,
encarnació «del cristianisme més pur i humanista», abrandat
conspicu de la idea de la solidaritat i que ell, ras i curt, en
deia caritat. Els sermons que ara reneixen ordenats, estudiats i
transcrits sorprenen per «la seva modernitat». En origen, com s'ha
advertit, pertanyen al corrent europeu del Cristianisme Il·lustrat,
que mirava «d'adequar l'Església a les noves realitats socials,
econòmiques i culturals, tot revitalitzant el missatge més
evangèlic i més cristià». Un corrent, idò, que mira «el Déu-Home
per descobrir-lo encarnat en el proïsme més proper, per
descobrir-lo a l'interior de la pròpia consciència, amb la voluntat
d'avançar, així, en el deure de la perfectibilitat social i
personal». La modernitat, en efecte, no hi pot ser més palesa.
La professora Salord, en presentar-nos el Llibre de sermons, va
concloure, citant Josep Miquel Guàrdia, que la cultura era
«retornar la paraula als morts». Doncs bé, ella, infatigable
mentora, compromesa en la recuperació sistemàtica de les veus
ínclites que romanien silents, apagades, fa vint anys que ens en
dóna testimoni viu "actiu. És ja molt densa, llarga, sòlida, la
tasca d'estintolar-nos els morts. Vull dir la nostra identitat
encara malmesa. Avui, Antoni Roig i Reixart viu de bell nou la vida
de la paraula retornada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.