Ferran Aguiló

Pàtina justificatòria

Ferran Aguiló22/05/01 0:00

Mira per on, al lloc d'Espanya on la llibertat és més qüestionada, Euskadi, tothom ha pogut accedir lliurement a tot el ventall de pensaments, i triar. I aquest accés no s'ha fet des de diaris murals, octavetes llançades al vent o altres castes de propaganda pròpia dels moviments clandestins, no; l'escampada d'ideologies ha comptat "com no podia ser d'altra manera" amb el suport de les televisions i altres mitjans públics. Amb això tenen sort, perquè aquí, en aquestes illes d'europea llibertat, una persona perdé la feina per recomanar, des d'una ràdio pública "Ràdio Jove", que la gent s'informàs sense limitacions. Aquesta també és una altra lliçó democràtica que ens aporten els «bàrbars del nord».

La situació de la sanitat pública en aquests indrets és pròpia de un sainet, d'una comedieta costumista on els «dolents» són molts dolents, els «bons», a més de bons, banyuts, i pel mig sura el «llest» que, entre l'enfiloll de dois, en surt beneficiat. No és menester que els identifiqui cada «personatge» amb el seu «paper», segur que no en tenen cap dubte; però, hores d'ara i entrat el nou segle, servidor esperava més alçada en els guions, millors actors i, sobretot, no haver de suportar aquesta ferum de cascarrulles i pixum, aquesta rancior d'un teatre indigne. Que ara els treballadors de la sanitat pública rebin els esquitxos de les escopinades d'aquests pèssims actors, dissortadament només és una altra anècdota. Mentre, el «llest» (els «llestos», per ser exactes) d'aquesta bufonada continua fent calaix i nosaltres cua (davant el seu calaix, també).

Més d'un s'ha quedat sense veure Seattle, Davos o Quebec a preu de «tarifa mini». Per una vegada que la història ens passava a prop, ens haurem de conformar amb el diferit. El Banc Mundial no farà a Barcelona la seva Conferència Anual sobre Economia del Desenvolupament de 2001 a Europa "pels amics ABCDE, ves per on" del proper cap de setmana, per la suposada por als aldarulls. Ja tenim una altra «víctima». I, com tots els «victimistes» coneguts, ho són en nom dels valors superiors: en aquest cas el mercat i un tipus d'economia que ha accentuat en un 20% les diferències entre els que més i els que menys tenen. No m'agrada la violència d'alguns manifestants, però aquests fets són una mínima part dels actes convocats al voltant d'aquestes reunions de rics disposats a pagar fortunes per continuar fent-ne més, conhortats amb la pàtina doctrinal dels «entesos», especialistes i altres convidats als seus actes. Potser no sabrem mai la veritat, però, per ara, només els victimistes es creuen que la por als aldarulls sigui el motiu de la desconvocatòria. I Madrid que es frega les mans...