Ferran Aguiló

Tocats amb la vareta màgica

Ferran Aguiló20/05/01 0:00

La desgràcia de la professora de religió, acomiadada per casar-se amb un divorciat, és la de «cobrar» de l'Església. Per contra, els que «paguen» dubtosos tribunals i exclusives en rituals convertits en negoci, no tenen cap problema a mantenir contradiccions entre la seva vida i el model bíblic. Cada cap de setmana podem recórrer els restaurants més grans en una expedició a la recerca de la religiositat dels sacraments. Hi trobareu consum i més consum; des del vestit de Primera Comunió a la suposada lluna de mel, passant per les «tradicionals» acomiadades de fadrí i altres rituals de pertinença a la tribu; i tots, absolutament tots, gaudeixen de la legitimitat que (desinteressadament?) els atorga la benedicció religiosa. A la millor, el suposat mal exemple que la professora dóna als seus alumnes consisteix en això: en casar-se sense donar oportunitat de passar la bacina.

Que la política habitual és un exercici de desmemòria, ja ho sabíem; però que s'arribi al punt de barrudesa del senyor Matas quan diu que «l'ecotaxa té afany recaptador», supera totes les expectatives. I què es pensava? Que el Govern ideava un impost per no arreplegar doblers? I això que ell deu saber qualque cosa d'imposts, recaptacions i ecologia. O no era «cosa» en la Conselleria d'Hisenda quan s'aprovà l'impost sobre les grans empreses «contaminants»? I què feia presidint (de rebot, és vera) un govern que el cobrà any rere any? Clar que els tribunals ho han declarat il·legal i ara hem de retornar tot aquest dineral. Però si això no ha estat motiu per fer-lo empegueir com a professional, almenys hauria de servir perquè callàs com a polític. Professional, polític, hi ha diferència?

Segur que serà aquest estiu, adormides les consciències per la xafogor, quan la vareta màgica de la senyora Munar convertirà en industrials els sòls rústics d'aquells que han fet competència deslleial fins ara. I ningú no dirà res; llevat d'aquella frase tan comuna entre nosaltres «idò, beneit, no ho faries tu si poguessis?»

Sembla com si hi hagués una deixadesa institucional amb tot el que envolta el sector del taxi a Palma. Si no fos perquè hi ha altres col·lectius (constructors, instal·ladors de xarxes, qualque propietari de bar...) que també fan el que els dóna la gana, diríem que, amb el senyor Fageda, els taxistes tenen cera del Corpus. És molt mal d'entendre que un batle s'arrisqui amb la concessió d'unes llicències manifestament il·legals, i no basta la inclusió del president del taxistes de la PIMEM en la llista del PP com a excusa. El que estranya és veure com, després de parlar els tribunals, ningú no defineixi l'actuació del batle com a exemple clar de prevaricació.