Ens pensàvem haver-ho vist tot, però aquesta campanya electoral
basca ens ha demostrat l'elevadíssim grau d'equivocació que
patíem.
Un servidor practica des de fa anys la sana autocensura sobre tot
allò que tengui a veure amb el que es pot anomenar conflicte basc i
no serà avui que ho deixi de fer, bàsicament perquè com ha cantat
Lluís Llach, algú ha «fet del silenci paraules» en aquesta qüestió.
Però sense entrar ni sortir en el laberint polític basc,
m'agradaria estampar damunt el paper allò que comença ser vox
populi sense que, de moment, hagi trobat gaire reflex en els
mitjans de comunicació, exceptuant les honroses excepcions
habituals. I ho faig perquè consider que és una obligació fer-ho
per als qui, malgrat el dimitit coministre de Medi Ambient, tenim
el privilegi de poder fer-ho.
Els nivells de manipulació, engany, mentida, ocultació de la
veritat, mescladissa dels quatre poders de la democràcia mediàtica,
utilització partidista de les institucions i els mitjans públics,
insult, difamació i demonització de l'oponent polític i un llarg
etcètera de malifetes, estan arribant a l'estat espanyol a uns
límits difícils de digerir per un estat suposadament de dret (hem
comentat altres vegades la confusió d'aquest amb l'Estat de dretes,
que no és el mateix). Els nivells de corrupció i prostitució dels
mecanismes democràtics són al llindar de l'estat totalitari. No
oblidem que de l'estat monolític de pensament únic al règim
dictatorial hi ha menys camí del que molts pensen.
Estam vivint una autèntica allau de nacionalisme imperialista
espanyol on des del rei d'Espanya fins al darrer militant de partit
espanyolista, ens volen arrossegar a tots en una creuda per salvar
la unitat de la pàtria espanyola. El rei i la ministra de cultura
negant l'holocaust lingüicida provocat per la imposició de la
llengua castellana; PP i PSOE ballant plegats el pasdoble
nacionalista canyí tipus La-maté-porque-era-mia; els
intercanviables presentadors dels informatius televisius tractant
de beneita la disputada audiència amb un poti poti d'informació,
opinió i intoxicació; els jutges fent política, els polítics jugant
a jutges, alguns periodistes i els repetitius tertulians suplantant
els polítics... aquests són alguns dels components que ha desfermat
la por del nacionalisme espanyol a perdre una de les seves
possessions.
I aquest és el vertader rostre de la concepció de democràcia que
tenen els nacionalistes espanyols. Nul respecte i menyspreu total a
les minories i agressivitat, manipulació intoxicació i allò que
faci falta quan les majories no els agraden. Aquesta és l'oferta de
l'estat espanyol, pots triar entre subjugació o aniquilació. Com
perquè en Pujol vagi muntant campanyes «perquè ens entenguin».
En la meva opinió, no és, ni molt menys, l'única, però sí que
aquesta és una raó més per desentendre'ns de l'estat espanyol i
mirar de muntar-nos-ho pel nostre compte.
Si l'única opció que ens ofereix l'Estat és la santíssima
trinitat espanyola: unitat, constitució i estatut d'autonomia i
l'alternativa és la perversió del tant anomenat estat de dret, jo
em qued amb allò que canten els Brams en el seu darrer disc titulat
Aldea Global Thematic Park (ja era hora que algú arrisqués en el
panorama del rock català!), «l'autonomia que ens cal és la de
Portugal».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.