Ens pensàvem haver-ho vist tot, però aquesta campanya electoral basca ens ha demostrat l'elevadíssim grau d'equivocació que patíem.
Un servidor practica des de fa anys la sana autocensura sobre tot allò que tengui a veure amb el que es pot anomenar conflicte basc i no serà avui que ho deixi de fer, bàsicament perquè com ha cantat Lluís Llach, algú ha «fet del silenci paraules» en aquesta qüestió. Però sense entrar ni sortir en el laberint polític basc, m'agradaria estampar damunt el paper allò que comença ser vox populi sense que, de moment, hagi trobat gaire reflex en els mitjans de comunicació, exceptuant les honroses excepcions habituals. I ho faig perquè consider que és una obligació fer-ho per als qui, malgrat el dimitit coministre de Medi Ambient, tenim el privilegi de poder fer-ho.

Els nivells de manipulació, engany, mentida, ocultació de la veritat, mescladissa dels quatre poders de la democràcia mediàtica, utilització partidista de les institucions i els mitjans públics, insult, difamació i demonització de l'oponent polític i un llarg etcètera de malifetes, estan arribant a l'estat espanyol a uns límits difícils de digerir per un estat suposadament de dret (hem comentat altres vegades la confusió d'aquest amb l'Estat de dretes, que no és el mateix). Els nivells de corrupció i prostitució dels mecanismes democràtics són al llindar de l'estat totalitari. No oblidem que de l'estat monolític de pensament únic al règim dictatorial hi ha menys camí del que molts pensen.

Estam vivint una autèntica allau de nacionalisme imperialista espanyol on des del rei d'Espanya fins al darrer militant de partit espanyolista, ens volen arrossegar a tots en una creuda per salvar la unitat de la pàtria espanyola. El rei i la ministra de cultura negant l'holocaust lingüicida provocat per la imposició de la llengua castellana; PP i PSOE ballant plegats el pasdoble nacionalista canyí tipus La-maté-porque-era-mia; els intercanviables presentadors dels informatius televisius tractant de beneita la disputada audiència amb un poti poti d'informació, opinió i intoxicació; els jutges fent política, els polítics jugant a jutges, alguns periodistes i els repetitius tertulians suplantant els polítics... aquests són alguns dels components que ha desfermat la por del nacionalisme espanyol a perdre una de les seves possessions.

I aquest és el vertader rostre de la concepció de democràcia que tenen els nacionalistes espanyols. Nul respecte i menyspreu total a les minories i agressivitat, manipulació intoxicació i allò que faci falta quan les majories no els agraden. Aquesta és l'oferta de l'estat espanyol, pots triar entre subjugació o aniquilació. Com perquè en Pujol vagi muntant campanyes «perquè ens entenguin».

En la meva opinió, no és, ni molt menys, l'única, però sí que aquesta és una raó més per desentendre'ns de l'estat espanyol i mirar de muntar-nos-ho pel nostre compte.

Si l'única opció que ens ofereix l'Estat és la santíssima trinitat espanyola: unitat, constitució i estatut d'autonomia i l'alternativa és la perversió del tant anomenat estat de dret, jo em qued amb allò que canten els Brams en el seu darrer disc titulat Aldea Global Thematic Park (ja era hora que algú arrisqués en el panorama del rock català!), «l'autonomia que ens cal és la de Portugal».